El think tank del socialisme català
Activitats
16/10/2014
Ja n'hi ha prou!
El president Mas protagonitzava dimarts el
que semblaria un dels darrers actes d'un frau polític que fa mesos que dura:
reconeixia que la consulta que s'havia compromès a organitzar el 9N en base a
la llei de consultes i al decret de convocatòria firmat per ell mateix no
oferia prou garanties democràtiques, i a continuació es comprometia a promoure'n
una altra de pitjor, aquesta totalment devaluada des del punt de vista
democràtic: sense cens, sense legitimitat ni reconeixement, i sense força jurídica
ni política... Un "procés participatiu", aquest, sense cap tipus de garanties,
amb aparença més de peatge per aconseguir pactar una llista i un programa únic
amb ERC que no d'una consulta organitzada amb el mínim rigor exigible i amb la
voluntat clara d'extreure'n conclusions polítiques.
Aquesta decisió no agradava als diferents partits
que fins fa pocs dies recolzaven l'estratègia (errònia i fracassada) del govern
català per celebrar el 9N, però tampoc satisfeia ni de bon tros les demandes
d'una majoria de catalans que legítimament voldrien (voldríem) poder votar
sobre el futur polític de Catalunya en una consulta legal i acordada, amb
garanties democràtiques.
I és que s'han evidenciat més que mai els càlculs
partidistes de CiU, l'intent de fugida endavant cap al seu ja declarat objectiu
prioritari: sobreviure mitjançant unes eleccions "plebiscitàries" amb una
llista i un programa únic amb el que ha estat fins ara el seu soci de govern i
principal amenaça electoral, ERC.
Ara bé, convindria no continuar enganyant-nos
com a societat...A banda de clarificar, quins beneficis aportarien aquestes
eleccions a Catalunya? I fins i tot, quina certesa aportarien al "procés"?
L'objectiu de les forces sobiranistes seria fer una declaració unilateral
d'independència o negociar en un termini determinat amb el govern espanyol un
Estat independent o "propi" -per continuar amb l'ambigüitat que ha permès
mantenir la coalició entre CDC i UDC-? I si aquests mateixos han estat
incapaços de negociar en els darrers mesos una consulta, quines garanties hi
hauria que poguessin negociar la independència en l'escenari actual de majoria
absoluta del PP?
Per tant, el nou 9N apareix ara com un acte
preparatiu, innecessari, gairebé de precampanya en un context de profunda decepció,
desencís i incredulitat de moltes persones que havien cregut que el 9N podrien votar
en una consulta legal i amb garanties, i que ahir escoltaven amb escepticisme
la nova "promesa" del president de la Generalitat, després de reconèixer que la
consulta que fins aleshores havia defensat tampoc hagués estat "la definitiva".
Un president, per cert, que en l'anterior legislatura ja no va complir amb la
seva promesa del pacte fiscal, i que tampoc ha complert ara amb la d'organitzar
una consulta pròpiament dita. Un president, en definitiva, que ha fracassat en
l'assoliment dels seus propis objectius de govern.
I en un moment com aquest, altament incert i de crisi
de confiança en la política, convindria que el conjunt de forces polítiques
recuperessin la sensatesa i la mirada franca a la ciutadania; especialment aquelles
que han estat conduint el "procés" fins aquí, haurien d'assumir
responsabilitats per haver portat el país a la situació actual, per haver impulsat
una estratègia totalment equivocada (unilateral, sense diàleg per buscar
l'acord amb el govern espanyol, fixant calendaris inassolibles, que s'ha volgut
desenvolupar amb argúcies o trapes legals, incerta, sense informació clara a la
ciutadania...) que també ha tapat altres debats fonamentals com, per exemple, sobre
la qualitat dels serveis públics i socials del país. I després d'assumir
responsabilitats, caldria també que tothom definís clarament les seves prioritats.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ho ha fet: rellançament econòmic i
creació d'ocupació, reforçament del model de benestar i dels serveis públics i
socials certament erosionats en l'actualitat per uns pressupostos de retallades
aprovats per CiU i ERC -que podrien haver signat el PP-, regeneració
democràtica i lluita contra el frau i, per descomptat, l'impuls i l'obertura d'un
canal de diàleg i negociació per assolir un pacte per una reforma
Constitucional federal que reconegui Catalunya com a nació, reforci
l'autogovern blindant especialment les competències pròpies en matèria d'educació,
llengua i cultura, i promogui un millor pacte fiscal per Catalunya, més just
sense deixar de ser solidari, a ser votat pel conjunt de catalans.
Ara bé, és rellevant el fet que el PSC no renunciï
a una consulta sobre el futur polític de Catalunya i estigui disposat a
contribuir a impulsar una consulta legal i
acordada, amb garanties, buscant amb diàleg un acord amb la resta d'Espanya
que ho faci possible, per exemple, a través de la llei de consultes per via de
referèndum aprovada en temps del president Montilla.
En definitiva, des d'una perspectiva progressista i
catalanista, el que sembla més important ara és treballar per superar la
profunda decepció col·lectiva causada per l'estratègia calculada del govern
català i l'actitud immobilista i tancada del govern espanyol, i perquè aquest
fracàs no arrossegui a la frustració i a un sentiment de "derrota" al conjunt del
país, així com tampoc a falses fugides endavant. Ans al contrari, és l'hora de recuperar
la sensatesa i la intel·ligència (que no l'astúcia)
política, i propiciar un retrobament del conjunt de forces catalanistes per avançar
en l'exigència al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, d'obrir de
manera urgent un diàleg fructífer per trobar una solució política al problema
català, un nou acord, tenint en compte que amb la seva interessada negació de
la realitat ja s'ha arribat massa lluny.
Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans
Activitats realitzades
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Núria Gispert: Memòries d'una lliutadora per la democràcia
Col·lecció Memòria
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412