El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

04/06/2010

What’s next? Next left

Inauguració

El director de la Fundació Rafael Campalans, Albert Aixalà, ha estat l’encarregat d’inaugurar “What’s next? Next left", una jornada de reflexió sobre el futur del socialisme i la socialdemocràcia europea que ha examinat les circumstàncies de la crisi de la socialdemocràcia; els valors i la nova agenda política del socialisme; i els reptes en matèria d’organització i comunicació dels partits socialistes i socialdemòcrates.

Maria Badia, secretària de Política Europea i Internacional del PSC, ha recordat que la crisi de l’esquerra és un debat que es planteja a nivell europeu. Badia ha assegurat que les respostes que servien fa uns anys ja no ens serveixen, no hem sabut trobar solucions als nous problemes que planteja la globalització. Per a la secretària de Política Europea i Internacional del PSC, aquesta crisi de l’esquerra és una oportunitat per a fer que fer d’Europa el marc d’actuació de totes les forces socialdemòcrates, donat que tancar-se al nivell nacional ja no té sentit.

Badia s’ha lamentat de la pèrdua de confiança de la ciutadania envers l’esquerra, una ciutadania entre la que s’ha extés l’opinió que des de la socialdemocràcia no es donen les respostes adients a una situació de crisi econòmica mundial com la que estem vivint.

El secretari general de la Fundació d’Estudis Progressistes Europeus (FEPS), Ernst Stetter, ha coincidit a assenyalar que la ciutadania, en aquests moments, es troba òrfena, sobretot els joves, i ha insistit en la necessitat que des de l’esquerra es generi debat i idees, tot recordant que només junts els socialdemòcrates podran donar resposta als reptes de futur que se’ns plantegen.

On som: algun motiu per tenir esperança?

El director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, ha elogiat, durant la seva intervenció, la feina feta per les forces socialdemòcrates en aquests trenta anys de democràcia a Espanya. El problema rau, segons Juliana, en les expectatives de les forces d’esquerra: després de tants anys d’expansió, arriben moments en què necessàriament el creixement es contrau i les expectatives han de disminuir, per força.

Ignacio Urquizu, professor de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, ha assenyalat que a nivell mundial, en la darrera dècada hi ha el percentatge més alt de governs d’esquerres, Ara, però, el món ha canviat, i l’esquerra ha quedat enrere, i s’enfronta a tres grans reptes. En primer lloc, un repte polític. En la moderació de l’esquerra, part de la sobirania dels ciutadans ha anat a parar a organitzacions no polítiques. La política sembla haver cedit el seu espai en favor de l’economia. En segon lloc, un millorar la gestió de l’economia: l’esquerra ha de seguir liderant gran part dels canvis econòmics, i tenir el control del sistema. I, en tercer lloc, reptes socials, que passen per un canvi de la filosofia de l’Estat del benestar: fer que l’Estat del benestar prepari i no pas repari.

Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC i portaveu del Grup Socialista-CpC al Parlament de Catalunya, ha assegurat que interrogar-se sobre el futur del socialisme sols és possible si admetem en primer lloc que ens trobem davant un fenomen semblant al de la “tempesta perfecta”. Una tempesta perfecta és el xoc de dues borrasques. Som, Segons Iceta, davant d’una veritable “crisi perfecta” en la que coincideixen en el temps diverses crisis: crisi econòmica, crisi de la política europea, crisi de les institucions, crisi energètica, climàtica, de valors... Aquestes crisis, en principi, no haurien d’haver afectat- El fet és, però, que una part significativa de l’electorat procedent dels estrats socials menys afavorits que tradicionalment donava suport a l’esquerra se n’ha apartat perquè ha experimentat el deteriorament socioeconòmic sense que els socialdemòcrates hàgim estat capaços de fer-hi gran cosa. Per a Iceta, només armats amb els nostres valors no arribarem a convèncer, i cal interioritzar la globalització, la societat del coneixement i la immigració com a fenòmens irreversibles. Des de l’esquerra, s’ha de tenir clar que cal reivindicar el paper de la política, potenciar la unitat civil i la cohesió social, reivindicar l’Europa federal i apostar per una nova regulació dels mercats globals.

Per la seva banda, Juan Moscoso del Prado, portaveu de la Comissió per la Unió Europea del Congrés dels Diputats, ha coincidit a assenyalar que l’esquerra no ha sabut actualitzat el seu discurs i, a nivell europeu, s’ha lamentat de la manca d’un lideratge clar en aquest nivell.

Ania Skrzypek, assessora política de la FEPS, ha reafirmat que l’esquerra té un problema, i que el que li cal ara és buscar solucions. Per a Skrzypek, cal definir bé el joc i les seves regles, a nivell polític i econòmic, i cal que l’esquerra redefineixi el seu paper dins aquest escenari, fent els deures, però també confiant en les seves capacitats. Per a l’assessora política de la FEPS, l’esquerra ha de deixar de mirar enrere i fer propostes de futur clares.

Quins valors per a una nova agenda política?

Alfred Gusenbauer, president del grup “Next Left” de la FEPS i ex canceller austríac, ha iniciat la seva intervenció recordant que en aquests anys en què els avenços en l’Estat del benestar han estat evidents, s’ha donat la paradoxa de trobar-nos en un període en què les desigualtats han augmentat desmesuradament. Gusenbauer ha apuntat que la pregunta ara és com l’esquerra pot tornar cap al creixement econòmic, i és en la vessant internacional i econòmica que s’ha d’actuar. L’esquerra té, segons Gusenbauer, els instruments necessaris per fer front als reptes que se li plantegen.

Segons Patrick Diamond, ex assessor especial del gabinet de l’exprimer ministre del Regne Unit, Gordon Brown, la crisi que estem vivint actualment és el resultat de problemes del curt, mig i llarg termini. Segons Diamond, el rol dels governs ara és el de pensar com fer un Estat del Benestar sostenible en el futur, i fer-ho sempre amb els valors de la igualtat i la justícia com a base.

Per la seva banda, Stefano Fassina, secretari nacional d’Economia i de Treball del Partito Democratico, ha alertat de la necessitat de no deixar en mans de la dreta valors com el de la llibertat, que sovint l’esquerra no ha sabut fer-se seu. A més, ha destacat la identitat col•lectiva i la sostenibilitat social com a valors a potenciar i ha posat l’accent en el treball com a principal font de distribució de la riquesa tot estratègia europea comuna en l’àmbit del treball.

Carles Rivera, coordinador del Programa Marc del PSC, ha centrat la seva intervenció a defensar la compatibilitat del binomi competitivitat – igualtat, perquè els països escandinaus així ho demostren. Des de la banda dels ingressos, Rivera ha insistit en la necessitat d’una reforma fiscal, avançant en la progressivitat. Des de la despesa, els aspectes qualitatius són, per a Rivera, els que tenen més pes: en quines polítiques públiques s’està invertint? Aquesta és la clau.

Segons Rocio Martínez-Sampere, diputada socialista al Parlament de Catalunya, l’esquerra està millor posicionada que la dreta en qüestió de valors, i en aquest sentit no ha de distreure’s. Per a la diputada, llibertat, igualtat i solidaritat continuen sent els valors base sobre els que ha d’actuar l’esquerra. Així i tot, caldria recuperar, a més, valors com la responsabilitat i la innovació. On hi ha més feina a fer? Per a Martínez-Sampere, en la igualtat, però no utilitzant-la com a moneda de canvi. Els socialdemòcrates han de tornar a posar al centre no la política, sinó les polítiques.

Com organitzar millor la socialdemocràcia europea?

La taula de la tarda ha estat moderada per Esther Vera, periodista i col·laboradora habitual d’El País, que ha defensat que la política de trinxeres hauria d’anar acabant, i hauríem d’anar abandonant la política de consigna per una política enfocada a l’individu. Segons Vera, cal una renovació dels partits i dels treballadors d’aquest partits. Per a Vera, els partits estan lluny de la ciutadania i la feina ara és buscar els camins per apropar-se a la gent.

Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, no hi ha lideratge sense un relat sòlid, ni una victòria sense una organització potent al darrera. Com són els partits avui? Essencialment partits de quadres, i sembla que el moment dels grans partits ja ha passat. Per a Aixalà, actualment els partits d’esquerra són incapaços de connectar amb la seva base social. Els electors volen que els sedueixin, no volen sentir-se utilitzats. És l’hora de passar a una comunicació més bilateral: cal un lideratge autosuficient, que dirigeixi bé més que no pas mani. Els partits, segons el director de la Fundació, han d’aprendre a escoltar millor les demandes, i respondre, i només així s’aconseguirà el compromís de la ciutadania.

Segons Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític, que ha fet la seva intervenció mitjançant un power point, el model organitzatiu, basat en el centralisme democràtic, ha quedat obsolet, i els partits han d’entendre que s’han d’assajar nous models organitzatius. S’ha de passar de guanyar eleccions a guanyar reputació, de governar a co-governar la cosa pública. Gutiérrez-Rubí és partidari de més idees i menys ideologies, més organització cultural que no pas política; creu que és millor acompanyar que no pas dirigir; ser interlocutor de nous temes, de noves fractures; una nova comunicació; feminització radical de les organitzacions; estar a dalt de tot no vol dir autoritat

Per a Luis Arroyo, president d’Assessors de Comunicació política, “no estem tan malament: la gent està amb nosaltres”. Segons Arroyo, els valors de l’esquerra són valors amb els que està d’acord la ciutadania, i la història ens avala: els grans avenços de la història han vingut des del progressisme. Llavors, d’on ve la crisi? Segons l’assessor de comunicació, de la confusió que es crea en el debat polític, simplificant el debat i ser coherents

Per a Jaume Collboni, secretari de Programes i Acció Sectorial del PSC i director de campanya, Europa continua sent un paradigma socialdemòcrata, i davant dels reptes que se li plantegen ha de crear un missatge coherent i comprensible, buscar noves aliances socials, i reforçar la identitat de l’esquerra com a projecte polític. Segons Collboni, cal que l’esquerra traslladi els seus valors i les seves idees a allò que fa, amb un llenguatge comprensible, definint bé la missió, sabent a qui tenim davant.