19/04/2013
La lluita dels Socialistes Europeus pels drets dels deutors hipotecaris
La xarxa de
juristes socialistes europeus EUSONET, el Partit dels Socialistes de Catalunya
i la Fundació Rafael Campalans van organitzar divendres passat, dia 19 d'abril,
la jornada "La lluita dels socialistes europeus pels drets dels deutors
hipotecaris", a la Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat. La trobada, en la
que hi van participar polítics i tècnics, va abordar amb profunditat la
situació en la que es troba la llei hipotecària espanyola després de la
sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013,
que disposa que el dret espanyol relatiu al procediment d'execució hipotecaria
és contrari al dret europeu.
L 'acte va ser
presentat pel president de la Fundació Campalans i diputat al Parlament de
Catalunya, Miquel Iceta; la diputada socialista al Parlament Europeu, Maria Badia; i l'alcaldessa de
l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín.
Després de donar la
benvinguda als assistents i agrair la invitació a participar en la jornada als
organitzadors, el president de la Fundació Campalans va voler posar de relleu
el significat de la sentència del TJUE, no només per la bona notícia que
comporta -en uns temps en què d'Europa ens arriben notícies controvertides, i
sovint difícils d'explicar-, sinó també, i sobretot, perquè amb aquesta llei
se'ns recorda un cop més que "Europa és l'únic instrument possible per trobar
un equilibri entre benestar i benefici a les nostres societats; un equilibri
que faci possible la iniciativa col·lectiva amb la iniciativa individual".
L'eurodiputada Maria Badia va posar llum al procés,
que tot just comença després de la sentència del TJUE, recordant que "en els
darrers anys -i sobretot des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa-, la
Unió ha ampliat i ha reforçat les seves competències; i això també ha permès que
la veu del Parlament Europeu sigui determinant en un ventall més gran de
polítiques comunitàries". En matèria d'hipoteques, Badia va recordar que des
del 2011 s'està treballant la proposta de Directiva "sobre contractes de
crèdits per béns immobles d'ús residencial". Una proposta que neix a iniciativa
de la Comissió Europea davant la notòria falta de confiança en el sector
financer i immobiliari i la necessitat de combatre les irregularitats en la
concessió i contractació de préstecs hipotecaris i les pràctiques
irresponsables.
Badia, que va
plantejar una pregunta parlamentària a la Comissió Europea (novembre de 2012)
per esbrinar si hi havia cap iniciativa per prevenir el sobreendeutament de les
famílies per causa hipotecària i per dotar d'un marc europeu les actuacions en
casos d'execucions forçoses, va recordar que, malauradament, "pel que fa les execucions forçoses i
desnonaments, actualment no existeix cap projecte d'harmonització de les mesures
nacionals en la matèria".
Finalment,
l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria
Marín, va parlar de la vessant més humana del problema tot recordant que
"per la seva proximitat els ajuntaments són les administracions que més han fet
pels ciutadans -pel que fa els desnonaments-, però també són aquells que es
veuen més mancats d'instruments per fer front al drama social que comporten".
Un cop finalitzada
la benvinguda, el diputat al Parlament Europeu i president de la Comissió de
llibertats civils, justícia i interior, Juan
Fernando López Aguilar, va realitzar una intervenció molt política en la va
començar assenyalant el que ell considera el principal culpable de la situació
en la que es troba la Unió Europea: una
amplia majoria conservadora. En paraules del mateix López Aguilar "la majoria
conservadora existent a Europa, però també els governs nacionals dels Estats
membres, apliquen una austeritat suïcida que només porta Europa a l'abisme,
empobrint deliberadament les classes mitjanes i enriquint els especuladors i el
que ara és la nova classe dirigent: la financera".
A més, en la seva
intervenció l'eurodiputat canari i ex ministre de Justícia va posar de relleu
una dada que sovint s'oblida i és que, "si bé és cert que la Llei Hipotecària
espanyola és de principis de segle, la llei que ha permès l'execució dels
desnonaments és la Llei d'Enjudiciament civil de l'any
2000, aprovada pel Govern del Partit Popular".
La doctora en Dret
i Secretària de Justícia del PSC, Lídia
Santos, va aprofundir en la sentència del TJUE de la que va voler
destacar-ne "l'impacte enorme que tindrà sobre el sistema hipotecari espanyol,
ja que evidencia que el sistema d'execució hipotecari és contrari a la
legislació europea".
L'acte, de marcat
caràcter europeista, va prosseguir amb la intervenció de Harald Baumann-Hasske, president de la Xarxa de juristes
socialistes europeus EUSONET, que va insistir en què "tot i la bona nova que
suposa la sentència del TJUE, no evita els desnonaments en el 100% dels casos,
només en aquells on el banc hagi comés una negligència -ja sigui enganyant als
seus clients, o amb clàusules abusives-, tot i que sí dóna més instruments a la
justícia gràcies a l'ampliació del temps de demora de les execucions".
Isidor Garcia, coordinador de la Comissió normativa del
Col·legi d'Advocats de Barcelona, es va mostrar molt crític ja que "sovint el
problema no són les lleis, sinó que no hi ha un vertader seguiment del seu
compliment", després de recordar -i seguint el fil de l'eurodiputat Juan
Fernando López Aguilar- que "la llei que permet els desnonaments no és la
hipotecària de principis de segle, sinó la llei aprovada pel Govern d'Aznar a
l'any 2000", va posar l'accent en la
necessitat que a Espanya es reguli el sobreendeutament, una llei existent a
molts estats europeus però per ara inexistent a Espanya i que ens ha portat a
la situació actual.
Finalment, a la
cloenda, hi va participar el Pere
Navarro, primer secretari del PSC, que va manifestar que "els socialistes
no volen cap habitatge buit ni cap família sense llar" i va recordar als
dirigents del Partit Popular que "la immensa majoria de famílies que han perdut
el seu habitatge o estan en risc de fer-ho eren famílies amb feina que van
adquirir-lo en un moment de bombolla immobiliària que fins i tot va obligar els
ajuntaments a fer polítiques molt actives d'habitatge públic".
Durant el seu
discurs, el primer secretari del PSC va recordar que "el PSC ha portat al
Parlament de Catalunya una iniciativa que ens agradaria que tingués unes
conseqüències immediates: que tots els pisos públics que estiguin buits surtin
al lloguer social i siguin accessibles per a persones sense habitatge i que es
cedeixi l'usdefruit dels pisos buits hipotecats i desnonats d'entitats que han
rebut diners públics". "Aquesta és la nostra posició davant una situació tan
dramàtica -ha dit- i el PSC treballarà colze a colze amb tots els moviments
socials i que defensin aquests principis".
A la cloenda també
hi va participar l'Àlex Sáez,
portaveu adjunt a la Comissió de Justícia i la d'Exteriors del Grup Parlamentari
al Congrés. Sáez va ser molt autocrític en la seva intervenció recordant que
"quan el socialistes vam governar no vam fer suficient", però precisament fruit
de l'autocrítica i la detecció els errors passats, Sáez va insistir que "ara més
que mai els socialistes hem de lluitar per a que la iniciativa legislativa del
Govern Popular pel que fa les moratòries sigui de caràcter universal, i no
només s'apliqui en supòsits molt acotats", com està previst segons la
iniciativa presentada dijous passat.
Finalment, van intervenir la regidora de l'Hospitalet de Llobregat, Mercè Perea, i el vicepresident d'EUSONET, Manuel Medina, que es van felicitar pels avenços en la coordinació
dels juristes europeus.
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
![]() |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412