En aquesta era de les comunicacions múltiples, contínues i permanents, la vida política no s’entén, tal i com la coneixem, sense la comunicació. El diàleg entre la classe dirigent, en el govern o a la oposició, i la societat, passa per la premsa, per la ràdio i la televisió, i sempre a través de la intermediació dels professionals de la comunicació. Comunicació i política van, sens dubte, de la mà. I aquesta constatació es fa encara més evident en període electoral.

Cómo ganar unas elecciones (Paidós Comunicación, 2008) és un manual que demostra l’estreta relació entre comunicació i política en les campanyes electorals i contribueix, com assenyala el catedràtic de Comunicació Política de la UAB, Pere-Oriol Costa, "a que les campanyes polítiques es dotin de noves idees i d’instruments mes eficaços per aconseguir els seus objectius i per augmentar l’interès del públic per a la participació política".

El primer dels punts forts d’aquesta obra és l’haver estat escrita per més d’un autor, tots ells vinculats d’alguna manera a la comunicació política i, més concretament, a les campanyes electorals. Així, els sis autors es divideixen cadascuna de les tres parts del llibre, oferint el seu coneixement especialitzat i les seves vivències personals. El to del llibre no deixa de ser en cap moment el d’un manual, atapeït d’exemples, això sí.

La primera part del llibre, dedicada a la planificació i desenvolupament de les campanyes electorals, analitza, d’una banda, les estratègies de la comunicació, que Pere Oriol Costa esquematitza en un estil molt acadèmic i que serveix d’introducció a la comunicació política i electoral tal i com l’entenem actualment.

D’altra banda, Xavier Roig, consultor polític, expert en campanyes electorals, se centra en com dirigir una campanya: la importància de delimitar molt bé el missatge que volem fer arribar, la relació entre missatge i programa electoral ("el missatge verbalitza, difon i projecta el programa”), com organitzar una campanya i, sobretot, saber definir els objectius, el target a qui ens dirigim i, a partir d’aquí, dibuixar el pla de campanya, sempre depenent del tipus de candidat que tinguem al davant perquè, en el fons, serà ell l’encarregat de dur a la pràctica tota aquesta feina prèvia.

Josep Maria Sala, secretari de Formació del PSC, dedica el seu article a enumerar les principals estratègies de mobilització que ha de seguir un partit en ple període electoral, des del porta a porta al míting multitudinari, passant pel marketing telefònic i els missatges que es fan arribar a través dels mitjans de comunicació. Sens dubte, un capítol que reflexa tots els anys d’experiència de Sala en la mobilització de simpatitzants i votants potencials.

La segona part del llibre té com a eix central els mitjans de comunicació i la seva relació amb el candidat i el seu equip. En un primer apartat, Santiago Ramentol, actualment membre del CAC i professor de Comunicació de la UAB, parla de "selva mediàtica" i de com "la televisió, que domina l’escenari periodístic, ha alterat, gràcies a la lògica de l’audímetre, móns tan diversos com el de la política, el pensament, la literatura i l’art" (tesi que també defensa el sociòleg Pierre Bourdieu a Sobre la televisió).

En un segon article, Pere-Oriol Costa aprofundeix en l’ús polític de la televisió i en la importància de la imatge i dels petits detalls en la comunicació política (roba, somriures, documentació a taula, estar dret o assegut). Per a mostra, les comparacions Obama-Clinton els darrers mesos de les primàries dels demòcrates nord-americans, o el cara a cara Obama-Mc Cain fa tot just un parell de dies. David Domingo, professor de Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili, tanca aquesta segona part del llibre amb una reflexió sobre la irrupció d’Internet i de les seves possibilitats interactives en el panorama electoral. El llibre acaba amb un capítol de Juan Miguel Portal Olea, professor del màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral de la UAB, dedicat a analitzar el paper que juga la investigació en la comunicació social, que la converteix en una eina bàsica tant per a comunicadors com per a politòlegs.

Les pàgines del No pienses en un elefante de Lakoff van esdevenir un llibre de lectura obligada per als addictes a la comunicació política. Cómo ganar unas elecciones n’agafa la idea i la converteix en un manual de campanya extremadament útil.