30/11/2012
Reptes de la Unió Europea en un món canviant
La Fundació
Rafael
Campalans va participar divendres passat al seminari
organitzat per la Friedrich Ebert Stiftung
i la Fundación Alternativas a
Madrid, per tractar sobre els reptes de la Unió Europea en un món canviant.
En concret, l'objectiu del seminari era analitzar el paper de la Unió Europea en un nou
context caracteritzat per la crisi econòmica i l'emergència de nous actors a
l'escena internacional. Així, en el debat es van plantejar preguntes com ara si
la UE podia afrontar aquests reptes, sobre com era percebuda la Unió per actors
tercers i si tenia veritable influència internacional, i sobre quina
arquitectura de governança global havia de
promoure.
El seminari va ser
inaugurat pel director de l'Observatori de Política Exterior (OPEX) de
la Fundació
Alternativas,
Vicente Palacio, i pel delegat de
la Friedrich Ebert Stiftung
a Madrid, Lothar
Witte.
La ponència inaugural va
anar a càrrec de Josep Borrell, que va
citar les principals driving
forces de la
Unió Europea, explicant que la pau ja no mobilitza la gent
jove, perquè aquesta no tem la guerra, i que en l'actualitat, fer front a la
globalització és el principal leitmotiv de la Unió Europea.
Va afegir que, al segle XXI, els països europeus necessitàvem
la Unió per preservar l'existència davant de potències com Xina, Brasil o Índia,
entre els quals fins i tot Alemanya quedava molt petita. I va mencionar 10
causes profundes de la crisi europea (entre les quals, l'error del Pacte
d'Estabilitat i Creixement, l'èmfasi exclusiu en les polítiques fiscals, la nova
ideologia alemanya, la manca de mecanismes d'ajust estructural i de solució de
crisi financeres, la forta correlació entre la crisi bancària i pública, i una
forta interdependència entre països tot i mantenir el mite de la independència)
i algunes conseqüències geopolítiques de la crisi, com és ara la pèrdua de pes
davant dels Estats Units, i la seva major debilitat per assegurar la prosperitat
i la seguretat en un món multipolar, així com per modelar la globalització. No
obstant, va acabar trencant alguns mites que pesen sobre la debilitat
europea.
La primera taula, sobre la
transferència de poder i la UE en un món multipolar, va ser moderada per
Anne Seyfferth, cap del
departament per Europa Occidental i Amèrica del Nord de la Friedrich Ebert
Stiftung,
i hi van participar: el diputat del PSOE al Congrés, portaveu de la
comissió de la UE, Juan Moscoso; el cap de
gabinet de la Presidenta del Brasil, Audo
Araujo Faleiro; i la directora del Centre de Tendències Polítiques
Globals, de la
Universitat Kültür d'Istambul, Sylvia Tiryaki. Va destacar la intervenció
de Faleiro, que va criticar
fortament la "criminlització" dels immigrants a Europa, i va anunciar la fi del
model social europeu, que havia estat referent, pel fet que els polítics
europeus eren incapaços de defensar els beneficis de la integració en les seves
circumscripcions estatals. Va acabar dient que Europa "no tenia ni idea" del que
estava passant a Amèrica Llatina i va fer una crítica als partits
socialdemòcrates sud-americans que, segons ell, havien exclòs les classes
populars durant els seus governs.
En el debat, entre
d'altres, van intervenir el periodista Andrés
Ortega, i la catedràtica de Relacions Internacionals de la UAB,
Esther Barbé, que va aclarir que
el multilateralisme donava legitimitat a la multipolaritat, i va parlar de la
sobrerepresentació de la UE en les institucions internacionals.
La segona taula, titulada
"La UE i a governança global: quin paper per la UE en un nou ordre mundial?" va
comptar amb tres ponents d'excepció, moderats pel coordinador d'Unió Europea de
la Fundació
Alternativas,
José Luis Escario: Yiwei Wang, professor de la Universitat de
Tongji i degà de l'Institut d'Afers Públics Internacional (Xina), Jeff Lightfoot, director del Centre Brent
Scowcroft en Seguretat Internacional (Estats Units) i Diego López Garrido, ex secretari d'Estat
per la Unió
Europea i portaveu socialista a la comissió de Defensa del
Congrés dels Diputats. En aquesta taula va ser molt interessant contrastar les
dues visions del món de xinesos i americans, i va servir per posar de manifest
les discrepàncies entre aquestes principals potències. Per la seva banda,
López Garrido va parlar de
l'evolució de la governança de la UE i de la relació entre aquesta i les
organitzacions multilaterals, i va acabar emplaçant la UE a formar part del
conveni Europeu dels Drets Humans. També va parlar d'una política exterior
comuna, i no única, en què se sentissin diferents veus amb un únic
missatge.
Finalment, el
director-gerent de la Fundació Alternativas,
Carlos
Carnero, i l'analista polític de la Friedrich Ebert Stiftung,
Niels Annen, van ser els encarregats de fer les conclusions de la jornada. Carnero va destacar que la
UE era la primera democràcia supranacional del món, i que malgrat tot era
impossible imaginar el món sense o contra la Unió Europea.
I, per la seva banda, Annen va posar l'exemple del canvi climàtic
i de la cohesió social per demostrar la pèrdua d'influència europea al món. El
Secretari d'Estat per la
Unió Europea, Íñigo Méndez
de Vigo, va fer la cloenda, afirmant que la UE havia de mantenir el
seu model social per continuar comptant en aquest món, i va anunciar una
contribució espanyola a l'informe Van
Rompuy.
Adjuntem pdfs amb el programa del seminari i les idees per al debat.
Programa del seminari |
Idees per al debat |