El think tank del socialisme català
Activitats
09/09/2013
Reflexions al fil de la Diada 2013
La celebració de
la Diada Nacional de Catalunya ens proporciona cada any una oportunitat per
reflexionar sobre el passat, el present i l'esdevenidor del nostre país. Pels
catalanistes és una oportunitat per renovar un compromís cívic, cultural i
polític amb l'autogovern de Catalunya i per celebrar els elements que ens
defineixen com a societat. Pels progressistes, la Diada ha de servir també per
afirmar la unitat civil, la cohesió social i el caràcter solidari del nostre
poble. I pels federalistes és també un moment per afirmar la fraternitat que
ens uneix a la resta de pobles d'Espanya i Europa en un món d'interdependències
creixents i sobiranies compartides.
Convé no oblidar
que ningú no pot atribuir-se en exclusiva la definició i la defensa del
catalanisme. Hi ha moltes maneres d'estimar el país i la seva gent, de defensar
els seus interessos. En la meva opinió, el catalanisme, és un sentiment cívic
compartit, difús i transversal, un sentiment d'estima per la terra, la cultura,
la historia i la llengua catalanes, és la convicció que des de l'autogovern de
Catalunya podem construir una societat pròspera i avançada, lliure, segura,
justa i solidària, un país en el qual els que hi vivim hem de poder
desenvolupar en plenitud els nostres projectes de vida i intentar ser feliços. El
catalanisme és un gran pacte de ciutadania, inclusiu i incloent, això el
distingeix clarament de qualsevol forma de nacionalisme etnicista, supremacista
o imperialista, de l'intent d'esborrar diferències, de negar conflictes
socials, d'oblidar que les societats són plurals i amb graus d'identificació
nacional ben diversos o d'excloure ningú d'aquest gran pacte de ciutadania en
construcció. El catalanisme no s'alimenta del conflicte ni l'utilitza per
defugir responsabilitats.
Els
catalanistes de progrés ens estimem la pàtria concreta, la seva gent, no
compartim un concepte essencialista de Catalunya. En paraules de Rafael Campalans
"Catalunya no és solament -com voldrien alguns-
la geografia i la història passada. És, sobretot, aquest deler regenerador que
s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d'història
futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres
volem escriure No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han
de venir".
Precisament per això enguany hem de subratllar la preocupació per la
situació econòmica i social, que genera exclusió, pobresa i desigualtats, que
priva d'oportunitats a una generació sencera, que provoca el deteriorament dels
serveis públics i les bases de l'Estat del benestar que defineix el model
social europeu a la construcció del qual han dedicat tants esforços moltes
generacions. La Diada ha de ser també, doncs, una oportunitat per denunciar les
polítiques d'austeritat ultrancera que guien els governs de Catalunya i
Espanya, seguint els dictats de la democràcia cristiana alemanya i l'orientació
liberal-conservadora de les institucions europees i de la majoria dels governs
dels Estats membres, per reclamar una profunda reforma fiscal en el nostre
país, una nova regulació dels mercats financers, la desaparició dels paradisos
fiscals, i un veritable govern econòmic europeu capaç de desenvolupar una
estratègia de rellançament econòmic i de creació d'ocupació.
Però sens dubte
la celebració de la Diada Nacional estimula de forma ben especial el debat
sobre els nous objectius nacionals i d'autogovern, un debat obligat després de
la sentència del Tribunal Constitucional que va alterar l'Estatut votat per la
ciutadania, i la necessitat de millorar el finançament i d'acabar amb l'escàs
respecte del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d'Espanya,
i l'amenaça de recentralització apuntada per determinades polítiques del govern
del PP.
L'alteració el
2010 d'allò que els catalans havien decidit el 2006 obliga a que qualsevol
proposta de nou encaix entre Catalunya i la resta d'Espanya hagi de ser sotmesa
a la ratificació ciutadana. Les mobilitzacions ciutadanes del 2010 contra la
sentència del Tribunal Constitucional, de la Diada de l'any 2012 en demanda
d'un Estat propi i l'important participació previsible en la Via Catalana cap a
la independència convocada amb motiu de la Diada d'enguany, mostren fins a quin
punt és necessari trobar una resposta política a un clam ciutadà. Un clam que
els socialistes catalans entenem en la mesura que nosaltres també considerem
que cal revisar en profunditat l'encaix de Catalunya amb la resta d'Espanya a
través d'una important reforma de la Constitució que hauria de ser sotmesa a
referèndum.
Massa sovint hem
hagut de defensar en solitari que l'exercici del dret a decidir només era
possible a través d'un referèndum o consulta legal i acordat entre les
institucions catalanes i espanyoles. Hem afirmat un i altre cop que els camins
de la il·legalitat i la unilateralitat no porten enlloc, que Espanya és un
Estat democràtic membre de la Unió Europea i que no hi ha dreceres per canviar
de forma radical l'encaix entre Catalunya i la resta d'Espanya. Per haver
defensat amb fermesa aquest criteri hem estat fortament criticats. Convé
recordar-ho avui quan sembla que el govern català finalment accepta els
plantejaments que nosaltres hem defensat des del principi. Sempre hem dit que
estàvem disposats a treballar per aconseguir la celebració d'una consulta legal
i acordada. Aquest segueix essent el nostre compromís.
Miquel Iceta, president de la Fundació Rafael Campalans
Activitats realitzades
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412