El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

04/03/2022

Jornada "Propostes per a la gestió de la sequera a Catalunya"

La crisi hídrica és un dels principals reptes que tenim actualment a Catalunya, per aquest motiu, la Fundació Rafel Campalans, juntament amb la secretaria de Transició Ecològica del PSC, va organitzar el passat divendres 4 de març, la jornada "Propostes per a la gestió de la sequera a Catalunya".

Actividad subvencionada por el Ministerio de Cultura y Deporte

Podeu tornar a veure la jornada al canal de Youtube de la fundació, fent clic aquí

L'encarregat d'innaugurar l'acte va ser el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que començà recordant que aquest 2022 ja han hagut 2 incendis a Catalunya, i que "ja hem de ser autoexigents i canviar el paradigma". A més, Illa va preguntar per què tenim ara una situació de sequera, tot responent: "Una pista: el 2021 l'Agència Catalana de l'Aigua tenia 250 milions d'euros per a invertir, i en va invertir 68". Segons el primer secretari, "això no és manera de fer polítiques sostingudes per a evitar això". En aquesta línia, per a Illa "la política ha d'actuar, fer les coses, anticipar-nos als esdeveniments.", i que "és amb aquest ànim que s'organitzen aquestes jornades, amb l'ànim de no esperar-nos a l'últim moment i des de la construcció d'una alternativa política a un govern que no està funcionant. Intentar ajudar i tenir la mà estesa per fer front a la sequera". Illa volguè emfatitzar defensant que "aquestes jornades que es fan des de la Fundació Rafael Campalans es fan sempre amb un esperit constructiu. No és un esperit de criticar, de fiscalitzar o de senyalar a ningú. És un esperit constructiu, d'evaluar la situació en la que ens trobem i de fer propostes i ajudar a portar-les a terme.", ja que "els moments que estem vivint, marcats per la pandèmia i per la invasió Russa d'Ucraïna, creiem que són moments de recuperar la política dels acords, del respecte i dels consensos. Aquesta és la manera d'entendre la política que tenim nosaltres".

La moderadora de la primera taula de debat centrada en "Infraestuctures per un context de canvi climàtic a Catalunya", Sílvia Paneque, diputada al Parlament de Catalunya i secretària de Transició Ecològica del PSC, començà la seva introducció del debat dient que "hem d'assegurar que el nostre cicle de l'aigua, el que abasteix el consum domèstic, industrial i de rec a Catalunya ha de tenir estructures més resilients i ha de ser menys dependent del cicle natural" per evitar així tantes sequeres. No obstant, segons Paneque "no hi ha prou amb tenir un pla de sequera.", doncs "al final és només un pla de contingència, és allò que ens marca les accions que hem de fer per guanyar temps i esperar les plujes". Davant d'això, "cal de totes, totes, dissenyar aquestes infraestructures de futur que ens permetin tenir un cicle d'aigua resilient".

El primer interventor va ser Joan Gaya, exgerent del Consorci de Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) i autor dels llibres "Barcelona i l'aigua" i "El Ter. Dits i fets del transvasament", que començà tot dient que "la paraula sequera em disgusta personalment i professionalment. Personalment perquè hem sigut incapaços de superar aquesta situació heretada de la dictadura en les vàries dècades de democràcia i de dictadura, i professionalment perquè això té solució, i és un signe d'una incapacitat estructural de reconèixer les característiques del nostre clima". Segons Gaya, "més enllà de si plou menys o més, la realitat és que la disponibilitat d'aigua que estem disposats a suportar a Catalunya és inferior a la minva que ens pugui suportar la pluviometria", i "això ho hem de tenir en compte o hem de canviar les regles del joc". En aquesta línia, digué que "les limitacions i les prioritats d'usos de l'aigua quan hi ha una situació excepcional està molt bé que es fixin, però quan aquesta situació excepcional (sequera) es converteix en ordinària i recurrent vol dir que hi ha alguna cosa de fons que falla". Per tant, segons Gaya "hem de deixar de parlar de sequera i ens hem de començar a plantejar un canvi paradigma on passem de parlar de sequera a parlar de garantia. Una societat moderna es basa en que els serveis bàsics tenen una garantia i fiabilitat".

Ramiro Aurín
, enginyer de Camins, Canals i Ports i vicepresident de l'Observatori dels Serveis Urbans va començar dient que "a Catalunya, a l'Àrea Metropolitana els ciutadans són extraordinàriament conscients del consum d'aigua. Gastem vora de 102-103 litres per persona i dia. És, amb molta diferència, la dada més baixa d'Europa". Per tant, segons Ramiro la sequera no és deguda a un mal consum i ús d'aigua per part de la població, sinó per una mala gestió política i administrativa respecte a l'aigua i els recursos disponibles d'aquesta. Aurín va explicar com generar aigua independentment del cicle natural, i defensant que s'ha de "deixar de parlar i fer plans. Plans concrets. No tenim cap camí marcat. Sabem què hem de fer, i no és difícil de fer, però necessita posar-se negre sobre blanc i arribar a un consens -que crec que és fàcil d'aconseguir-. La necessitat de canviar el paradigma de l'aigua a Catalunya és de supervivència".

Joana Garau, directora general de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, va fer una explicació en detall sobre el model de gestió, estructura i funcionament que es fa de l'aigua a les Illes Balears. A més, i tal i com ja havien comentat el anteriors ponents, matisà que "les sequeres són inherents al nostre clima" i que, per tant, "ens hem d'adaptar a la seva existència. Per això és molt important tenir dades i fer-ne un seguiment, però sobretot s'han de comunicar. A més, hem de fer una planificació de tots els àmbits de gestió".

La segona taula va tractar sobre "Cabals ecològics i preservació del cicle natural de l'aigua", moderada per Sílvia Romero.

Pau Masramón, portaveu de la Plataforma Aigua és Vida, va fer una crítica dels derivaments i trasvassaments dels rius, i de les accions que havia dut a terme la plataforma. Així doncs, digué que "l'any 2007, el 90% del cabal promig del Ter es va derivar per les necessitats d'abastament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona". Segons Masramón, "desvestir un sant per vestir-ne un altre no té sentit", i que "hem d'aconseguir un pacte nacional de l'aigua". A més, va matisar que "el 75% del consum d'aigua a Catalunya es fa servir per l'agricultura".  Davant d'això, "si s'aconseguís un estalvi del 2% amb sistemes moderns i eficients de rec tindríem 50 anys d'abastament a l'Àrea Metropolitana de Barcelona". Per tant, segons el portaveu "hem de ser conscients que abans de generar aigües noves, tenim aigua que estem malgastant".

El següent en parlar va ser Carlos Loaso, excap del Servei de l'Agència Catalana de l'Aigua. Loaso explicà que a Catalunya "estem en una situació de prealerta" per sequera, però "algunes zones estan en alerta", ja que els cabals de la majoria dels rius catalans estàn a mínims històrics. Segons Loaso, hi ha "una situació de sequera severa continuada". Davant d'això, "en el cas de situacions extremes de sequera prolongada, que l'aigua d'un sistema de regulació pugui circular pel riu és fonamental pel manteniment de la vida aquàtica i pecuària. Però allà on l'aigua no va pels rius sinó que va directament a les zones de rec, s'hauria de veure les possibilitats de modificar temporalment la infraestructura per tal de desviar-la. És una mesura que caldria evaluar".

El doctor en Geologia per la UB i membre del grup EbreRecerca, Àlvar Arasa, va fer una explicació exhaustiva sobre analítiques d'aigua i qualitat, i com "cap Ajuntament publica les seves analítiques per a saber quina qualitat d'aigua li arribava a l'usuari del municipi". Amb tot, Arasa va explicar que el poc control exhaustiu que es fa sobre els controls de qualitat de l'aigua i els seus components és perillós, ja que afecta a la salut de les persones al consumir-la (nitrats, trialometans, pesticídes...), podent desenvolupar en càncers i enfermetats. Per acabar, Arasa va apuntar com "si el 35% de la població de les terres de l'Ebre deixessin de consumir garrafes d'aigua, d'aigua envasada, deixaríem de consumir a l'any entre 800mil i 1 milió de kilos de plàstic d'un sol ús". 

Rosa M. Fernández, tinent d'alcaldessa de Gavà, responsable de l'Àmbit d'Urbanisme, Habitatge, Obres i Sostenibilitat ambiental, va parlar sobre la situació al Delta del Llobregat, on "la problemàtica principal és la qualitat de l'aigua", que "ve provocada per la salinització causada per la regressió de les platges, i per la multitud d'usos i cogovernança". En aquesta línia, "moltes vegades les problemàtiques de l'aigua les veiem, políticament, com un problema de ciutat. I no és un problema de ciutat, sinó de conca que ens afecta a tots. Per tant, les mesures no poden ser individuals sinó que han de ser globals".Per acabar, Fernández digué que "és fonamental que, per garantir un recurs tan important com és l'aigua, treballem des de la visió de l'economia circular i de forma conjunta des de totes les administracions. Intentar salvaguardar els recursos, reutilitzar-los, i una bona manera és amb les aigües regenerades".

La cloenda la va fer Joaquim Paladella, alcalde de Batea, que va posar èmfasi en la importància de la pagesia, ja que "estem fent fora al pagès de la terra i estem arribant a desertitzar-la, ja que si no hi ha un pagès no la cuidarà ningú". Per tant, "estem alimentant els problemes en comptes de resoldre'ls. Els pagessos són una peça fonamental per la conservació de la terra, diversitat i de l'aigua".

 

PDF

Programa




Actividad subvencionada por el Ministerio de Cultura y Deporte

Logotipo del Ministerio de Cultura y Deporte

 

 

Activitats realitzades

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS