El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

29/06/2022

XVIII Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Un any més la Fundació Rafael Campalans col·laborà en l'organització de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, aquest any en la XVIII edició.

Les jornades es van fer els dies 29 i 30 de juny, i l'acte de cloenda amb el tradicional debat entre representants dels principals partits polítics de l'esquerra progressista es va fer l'1 de juliol. Aquest any el debat portà per lema "L'esquerra entre l'esperança i el temor".

Trobareu tota la informació sobre la UPEC 2022 a la seva pàgina web, o fent clic aquí.

Podeu tornar a veure totes les sessions al canal de Youtube de la UPEC.

En quant a la sessió d'inauguració, participà el rector de la UPEC, Jordi Serrano, Javier Pacheco, secretari general de CCOO, Camil Ros, secretari general de la UGT i el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, que recordà com "fa 17 anys que Raimón Obiols i el Guti van tenir la feliç idea de crear un espai de reflexió i confluència de les esquerres plurals i diverses, avui dia ampliat", i que actualment "tenim riscos reals de regressió, d'impugnació de drets aconseguits al llarg dels anys". Davant d'això, "les grans ciutats són baluards d'aquest model social europeu. Som espais on les llibertats, els drets de les minories i el pluralisme perviuen i guanyen eleccions".

En la sessió de cloenda va participar Oriol Junqueras, president d'ERC, Jéssica Albiach, diputada d'En Comú Podem, Maria Sirvent, exdiputada de la CUP i Ferran Pedret, diputat del PSC. La taula de debat va ser moderada pel periodista de Prensa Ibérica, Jordi Molet.

Per la seva part, el diputat del PSC al Parlament de Catalunya, Ferran Pedret, digué que "hem d'estar convençuts i convençudes de la capacitat de l'acció política col·lectiva per a transformar, i partint d'aquesta convicció és inexplicable que en un món tan interconnectat i interdependent no disposem d'eines a escales internacionals de les esquerres". Així doncs, davant la crisi de les esquerres "cal un rearmament, no només ideològic sinó organitzatiu i de mobilització de les esquerres, perquè només amb el temor no ens en sortirem, perquè és molt poc mobilitzador. Fins i tot pot tenir un efecte paralitzant, i per tant, no ens el podem permetre".