14/07/2022
Novetat editorial: 'La Lógica de la Financiación Autonómica y Recomendaciones para su Reforma'
La Fundació Campalans va organitzar
el passat dijous, 14 de juliol, la presentació pública del document 'La Lógica
de la Financiación Autonómica y Recomendaciones para su Reforma' d'Antoni
Zabalza, editat a la col·lecció Papers de la Fundació amb el núm. 173.
Ja es pot accedir al document, penjat al nostre web, i descarregar-lo, a aquest ENLLAÇ, així com al final del post
Podeu tornar a veure l'acte al canal de Youtube de la fundació, clicant a AQUÍ.
Adjunt també trobareu un RESUM de la publicació.
La benvinguda a l'acte va córrer a càrrec de José Montilla, president de
la Fundació Campalans, segons el qual per a fer un debat i una reforma del
model de finançament es necessita consens, ja que "totes les revisions del
model de finançament al llarg del temps han necessitat majories amples per
acordar-les i recursos addicionals per a fer-ho possible". Per Montilla,
"avui això és indubtablement necessari". No obstant, matisà respecte
la viabilitat que "sobre si això és possible, hi ha opinions diverses".
Pel president, per tal de que la ciutadania i les CCAA acceptin aquest nou
model han de guanyar-hi totes. En aquesta línia, digué que "parlar de
futur m'obliga a reivindicar el passat. El model de finançament vigent va
suposar més equitat i més solidaritat. El model del 2009 va comportar ingressos
addicionals, i per tant, més autonomia financera. Totes les comunitats hi van
guanyar".
La taula rodona sobre el document
la va moderar Maria Jesús Cañizares, periodista de Crónica Global,
que introduí breument als ponents i la temàtica.
L'autor del document, Antoni Zabalza, va explicar de forma detallada les
idees força del document, les quals s'han basat en "un principi
d'equitat que diu que per un esforç fiscal igual al de referència, el sistema
de finançament ha de posar a disposició de cada CCAA els mateixos recursos
normatius per unitat de necessitat". Per Zabalza, "el model actual és un
model molt opac i innecessàriament complex", i "això porta a uns
resultats finals que són incomprensibles des del sentit comú". Així doncs, per
Zabalza, s'ha de "simplificar i fer transparent el sistema de
finançament", i regir-se en la generositat i equitat per necessitat.
Podreu trobar una explicació més detallada al canal de Youtube.
Vicent Soler, catedràtic d'Economia Aplicada de la UV, parlà des del punt
de vista de "l'exconseller de la Comunitat Autònoma pitjor finançada
d'Espanya i que ha hagut de gestionar les finances valencianes durant 7
anys". Segons Soler, "la gent té por a perdre amb les reformes. Però
i si fas un plantejament on ningú perd?". En aquesta línia afegí que
"s'ha de transferir recursos del ciutadà, del contribuent, al sistema
subestatal de CCAA. Però resulta que estem en un model europeu de convivència,
estem a favor de l'Estat del Benestar. I qui sosté aquest Estat del Benestar?
Les CCAA. Parlar del finançament de les CCAA és parlar del finançament de
l'Estat del Benestar". A més, "el finançament de les CCAA és un mandat
constitucional. Concretament, l'article 156 de la Constitució. Per tant,
l'actual sistema no només és pervers, sinó que a més no és constitucional".
Alícia Romero, portaveu del
grup parlamentari Socialistes- Units per Avançar al Parlament de Catalunya, se
sumà en la idea de que "cal més transparència i simplificació del sistema
de finançament per a poder-ho explicar a la ciutadania, que l'entenguin, i
puguem avaluar-lo millor". També defensà "un sistema on no perdi
ningú", però que per tant, "el pastís haurà de ser més gros, i per
tant, haurem de ser valents i generosos per a fer aquest pas". No obstant,
segons Romero en aquests moments "no tenim un govern que estigui implicat
en aquest debat i reflexió sobre el finançament", i si bé "Catalunya
havia liderat aquest debat i negociació", "de fa temps que no hi és.
Ens aniria molt bé que Catalunya coliderés amb València i les Balears aquest
debat".
La jornada la clausurà Salvador
Illa, primer secretari del PSC, segons el qual "el debat sobre el
finançament autonòmic és un debat important, necessari, però terriblement
incòmode per la seva complexitat, perquè salta les barreres ideològiques, però
un debat en el que cal ser-hi. I des de Catalunya s'ha practicat la política de
cadira buida respecte aquest tema". Illa defensà que el nou model de
finançament "ha de rebutjar privilegis. Aquí no es tracta de reclamar
posicions avantatjoses. Ha de ser un model equitatiu, de reequilibri i de
solidaritat. Ha de ser anticíclic, estable, que la sanitat o l'educació no
depengui dels cicles econòmics, ha de ser transparent per la societat i ha de
comptar amb el màxim acord possible", però recordà que "aquest debat no es
pot fer sense el món acadèmic, els experts.", però que, al mateix temps,
"és un debat que "interpel·la a la política, i la política en
majúscules ha de donar un pas endavant i tenir coratge. Això s'ha de resoldre i
s'han de prendre solucions agosarades".
Targetó de l'acte |
Resum |
Document Papers 173 |
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412