El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

02/07/2011

Les dones joves: valors i convivència

La Fundació Rafael Campalans va celebrar el passat dissabte 2 de juliol una nova sessió del Fem Dissabte, del grup "Dona i Política" de la Fundació, coordinat per M. Dolors Renau. Sota el títol "Les dones joves: valors i convivència", la trobada buscava reflexionar sobre els valors, actituds i problemes específics de les dones joves.

Partint de la premissa que "sense un canvi de mentalitat no pot haver-hi un canvi d'actitud", Glòria Soler, directora de la Fundació WAE i professora universitària, va defensar que "sí hi ha valors entre els i les joves: són uns valors diferents, uns valors de canvi, diferents dels valors materialistes". Segons Soler, "els resultats de les enquestes demostren que "els valors postmaterialistes s'han començat a assumir", i que "tot i que encara falta molta pedagogia política, i no només per part de la classe política i les institucions" els valors cap al canvi estan ja sobre de la taula, i comencem a ser conscients que "des de la nostra individualitat podem canviar la societat".

La psicòloga, Gemma Cànovas, va centrar la seva intervenció en desgranar els principals trets de la maternitat en les dones joves. Un dels més importants, la decisió mateixa: és una decisió realment lliure? Per a Cànovas, el "no puc ser mare fins..." és una opció majoritària entre les dones joves, que busquen assolir el màxim nivell a la feina. Per tant, tot i que moltes ho vulguin, una sèrie de condicionants de tipus formatiu i professional acaben retardant la maternitat: és el que ella anomena "maternitat en hivernació".

D'altra banda, Cànovas va apuntar que no s'han de confondre les mares joves i les mares adolescents. Aquestes últimes, inconscientment, "intenten trobar en l'embaràs una resposta a determinades preguntes sobre la seva feminitat". "El nen que neix fruit d'aquests embarassos adolescents -va dir Cànovas- acaba sent un nen 'regal', cuidat per tota la família, i no pas pels pares". Cal, segons aquesta especialista en temes de maternitat, "una pedagogia que passi per la reflexió, a través d'un treball lent, però que acaba calant".

Per la seva banda, Alba Garcia, experta en gènere, va referir-se durant la seva intervenció, a qüestions de seguretat i violència, tenint en compte la seva feina al departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya durant el govern Montilla. Garcia va explicar que "l'abordatge de la violència requereix d'una feina integral en tots els camps: cultural, social, econòmic, familiar", i va referir-se a la violència masclista com "la resposta més greu de la desigualtat (...) perquè és una violència que es dóna pel sol fet de ser dones". La violència masclista -va recordar Garcia- compren abusos físics, psicològics, sexuals i econòmics, i es produeix de manera transversal, en totes les classes socials i edats.

En aquesta línia, Garcia va fer referència a l'Enquesta de Violència Masclista a Catalunya 2010, amb dades tan esgarrifoses com que "una de cada quatre dones (26,6%) diu haver patit una agressió masclista d'especial gravetat al llarg de la seva vida" o que "més del 80% de les dones no denuncien".