El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

25/11/2011

Isidre Molas: "La força de tot grup resideix en la seva voluntat de renovació i de selecció per capacitat, no per fidelitats personals"

Deia Isidre Molas fa tot just un any, a la presentació del seu llibre El meu temps de presó (1962-1963), que va decidir escriure el seu "trencadís de records" per fer un esforç per no oblidar el seu record, tot descorrent les cortines, algunes més gruixudes i altres més fines, però més enrevessades, que el separaven del seu record. La seva mirada continguda sobre el seu propi itinerari personal fa que el lector pugui fàcilment endevinar trets definitoris del seu caràcter, com la discreció, la timidesa o el pudor. N'hi ha d'altres, però, que només es coneixen amb el tracte i la relació d'anys, o es poden intuir si s'aprofundeix en la seva obra, en el seu pensament. Se'l conegui o no, són molts els que l'aprecien i admiren.

Nascut a Barcelona el 1940, Isidre Molas és doctor en Dret, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, d'on fou degà de la Facultat de Dret. Militant del FOC, empresonat el 1962 i condemnat per un tribunal militar, Molas és un dels fundadors del PSC, membre actiu en el procés d'unitat dels socialistes catalans.

Diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions de 1980 i vicepresident del mateix des de 1980 a 1988, Molas va ser senador per Barcelona des de 2000. Portaveu del grup parlamentari Entesa Catalana de Progrés fins l'any 2004 i actualment és vicepresident primer del Senat.

Àmplia biografia i àmplia bibliografia, la del professor Molas. De la seva carrera política i acadèmica destaquen diversos llibres, com Ideario de Pi y Margall (1966); Lliga Catalana (1972); El sistema de partidos políticos en Cataluña, 1931-1936 (1972); La Ciutat Llunyana (1981); Las Cortes Generales en el sistema parlamentario de gobierno (1987); Derecho Constitucional (1998); El Socialisme de la Llibertat (1992); Per un nou pacte social (1999); Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX (2000); Les arrels teòriques de les esquerres catalanes (2001); i El meu temps de presó (1962-1963). Trencadís de records (2010).

President del PSC i de la Fundació Rafael Campalans, frc REVISTA DE DEBAT POLÍTIC ha considerat oportú conversar amb Isidre Molas per parlar sobre la crisi de la democràcia, el paper de la política, el futur del socialisme democràtic per al segle XXI, la nova Catalunya, i els reptes que ha d'afrontar el PSC en la seva nova etapa: quina mena de partit? Quin projecte?

Deia el seu amic i company juvenil d'aventures clandestines, el catedràtic de Dret Constitucional José Antonio González Casanova en un article a El País a finals de 2008, que Molas és el millor símbol de l'equilibri tenaç del PSC i de Catalunya. Si una cosa queda clara després de les més de tres hores d'entrevista d'Oriol Bartomeus és que Molas té els valors del socialisme ben arrelats, i una idea molt clara de país. Un projecte i uns principis que queden reflectits en les pàgines següents.