29/06/2012
Miquel Iceta: ´La Fundació estarà present en els debats sobre el dret a decidir des d’una perspectiva democràtica i federal´
La Fundació Rafael Campalans, amb l'objectiu d'obrir el debat
sobre el "dret a decidir", des d'una perspectiva democràtica i federal,
ha organitzat la jornada "Autogovern, federalisme i dret a decidir. Els casos d'Escòcia i el
Quebec", en què hem volgut abordar la qüestió des d'una perspectiva lligada als
drets democràtics dels ciutadans de Catalunya i des de la posició dels que tenim
la voluntat de seguir formant part d'Espanya.
La jornada ha estat inaugurada per Montserrat Tura, diputada i membre del Patronat de la
Fundació, que ha recordat que " el debat sobre el dret a decidir té a veure amb les ànsies de
llibertat dels pobles, més enllà de l'economicisme". Tura ha lamentat que "en
aquests més de 30 anys de democràcia "el PSC ha donat molta lleialtat i ha
rebut molt immobilisme", i ha fet una crida a reflexionar sobre els mecanismes
per canalitzar la demanda de major autogovern que reclama la ciutadania. Per
això, Tura ha demanat "parlar de tot obertament, sense tabús i sense dogmes".
El debat s'ha organitzat entorn a tres taules. La
primera, "Democràcia i llibertats nacional", moderada per Albert Sáez,
director adjunt d'El Periódico de Catalunya, ha comptat amb les
intervencions d'Ignacio Sánchez Cuenca, professor de Sociologia de la
Universitat Complutense de Madrid, que ha alertat de la necessitat que "el
sistema institucional resolgui els conflictes d'interessos de les parts implicades
en el tema de l'autogovern de manera democràtica, canalitzant les demandes
legítimes de més autogovern". Així, ha sentenciat que "cal prendre's
seriosament la democràcia, i això inclou dos principis fonamentals: igualtat i
autogovern". Per la seva banda, Ferran Requejo, catedràtic de Ciència
Política de la UPF, ha defensat que "les nacions minoritàries han de sentir-se
còmodes dins l'Estat", i s'ha definit com a ex federalista i actual
independentista. Segons Requejo, "ara estem en fase de creixent
independentisme", però ha recordat que "per a que sigui possible, cal una
majoria social àmplia, un procés d'internacionalització de la causa, màxima
transversalitat entre els partits del Parlament, i un lideratge clar". Jaume
López, professor de Ciència Política de la UPF, ha recordat que "el dret ha
decidir ha esdevingut tema central al debat polític dels últims anys,
protagonista en termes de mobilització", i implica una idea de "radicalitat
democràtica".
El notari Juan José López Burniol ha moderat la
segona taula, amb les intervencions d'Enoch Albertí, catedràtic de Dret
Constitucional de la UB, que ha evidenciat que "en termes jurídics, no hi ha a
la Constitució espanyola un reconeixement exprés del dret a decidir, com de fet
passa a tots els Estats", i de Francisco Caamaño, diputat al Congrés,
que ha assegurat que "no hi ha autogovern sense parcel·les de cogovern".
L'exministre de Justícia ha defensat que "els 'unionistes' (entre els que s'ha
inclòs) són tan demòcrates com els que demanen el dret a decidir", tot i que sí
s'ha mostrat partidari d'"un projecte comú que reconegui de veritat les
diferències". En aquest sentit, ha apuntat que troba a faltar "un partit a
Espanya que defensi el federalisme sense complexos".
"Els casos d'Escòcia i el Quebec", tercera taula
moderada pel director adjunt d'El País, Lluís Bassets, ha comptat
amb el catedràtic de l'Escola de Ciències Socials de la Universitat d'Aberdeen
(Escòcia), Michael Keating, que ha detallat les tendències polítiques a
Escòcia, on les posicions independentistes passen per l'"independence light" i
la "devolution max". El professor escocès ha fet, evidentment, constant
referència al referèndum de la tardor del 2014, en què, segons ell, "la
pregunta ha de ser única i clara". Segons Keating, "els anglesos no accepten el
federalisme; per a ell és menys acceptable que la independència". Patrick
Taillon, professor de Dret Constitucional a la Universitat Laval de Quebec,
ha alertat que "tot i que la idea del dret a decidir s'ha consolidat al Quebec,
hi ha un cert cansament entre els ciutadans. Taillon ha insistit en els instruments
necessaris per poder organitzar amb èxit un referèndum: qui el celebra, qui el
paga, quina majoria guanya, quins són els límits i quina és la pregunta. Xavier
Arbós, catedràtic
de Dret Constitucional de la UB, ha
assegurat que "el que més enveja del Quebec és el Canadà, i ha reiterat que "el
problema és la sobirania compartida, si es permet que hi hagi sobirania en
determinades competències". Per últim, Joan Ridao, professor de Dret Constitucional i Ciència
Política de la UB i la UOC, ha volgut evidenciar que "en els casos del Quebec i
Escòcia es posa de manifest la legitimitat democràtica del dret a decidir, del
dret a l'autodeterminació", i ha assenyalat que "el repte del catalanisme del
segle XXI és esdevenir un veritable moviment de masses", tot apuntat també que
"el federalisme no està pensat per aquells que no volen viure units".
La cloenda
de la jornada ha anat a càrrec de Miquel Iceta, president de la Fundació
Rafael Campalans, que ha remarcat que "la Fundació estarà present en els debats
sobre el dret a decidir, no ens mantindrem ni al marge ni indiferents, perquè
el debat no ens fa por. Hi participarem des d'una perspectiva democràtica i
federal", i que ha recordat que "el model dels socialistes catalans és el del
federalisme plurinacional". Com a conclusió, Iceta ha alertat que "ni
l'autodeterminació ni el dret a decidir aportaran una solució màgica", però "si
dos terços del Parlament volen una consulta o obrir negociacions, la democràcia
i la política han de trobar, i trobaran, el camí".
Fotos: Jordi Play
Inauguració, a càrrec de Montserrat Tura |
Cloenda, a càrrec de Miquel Iceta |
Documentació |
Recull de premsa |
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Núria Gispert: Memòries d'una lliutadora per la democràcia
Col·lecció Memòria
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
![]() |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412