El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

27/02/2013

Segona transició: reforma constitucional, dret a decidir, reformes democràtiques i canvis en la monarquia

Fa tot just una setmana s'iniciava al Congrés dels Diputats el Debat sobre l'Estat de la Nació, un debat on es va poder veure un president espanyol, Mariano Rajoy, totalment aliè als problemes de la societat espanyola; un president que no va mencionar el drama dels desnonaments, que no va oferir respostes als més de sis milions d'aturats ni va dibuixar cap horitzó de futur per al país, però que, en canvi, va continuar exigint sacrificis i austeritat a canvi de res. En canvi, el líder de l'oposició, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, se centrava en els veritables problemes dels espanyols: atur, educació, sanitat, pobresa, i proposava un acord nacional per l'ocupació i la cohesió social, així com mesures per facilitar el crèdit a les PIMEs. D'altra banda, i recollint les creixents demandes de regeneració política de la ciutadania, plantejava una bateria de propostes de lluita contra la corrupció, així com una reforma del sistema electoral per tal de garantir una major proximitat dels càrrecs electes als seus votants (desbloquejant les llistes i augmentant la proporcionalitat), i una nova llei de partits per garantir-ne la democràcia interna i clarificar tant el seu funcionament intern com el sistema de finançament. A més, Rubalcaba no va evitar parlar de la necessària reforma constitucional, amb una proposta que recull les reivindicacions del PSC per avançar cap a un Estat Federal que permeti un millor encaix entre Catalunya i Espanya, incorporant també a la Constitució la realitat estatutària.

Precisament aquell dia, el primer secretaria del PSC, Pere Navarro, proposava en una conferencia a la Cambra de Comerç de Barcelona iniciar una segona transició, insistint en la necessària reforma en profunditat de la Constitució per millorar el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya, així com la realitat plurinacional i plurilingüística espanyola; millorar el finançament per permetre el ple desenvolupament de Catalunya com a país, garantint la solidaritat entre territoris sense penalitzar les CC.AA que més aporten al conjunt; i aprofundir en l'autogovern, a través d'una clarificació de les competències autonòmiques, per tal d'evitar duplicitats administratives i interferències per part del govern central, i millorant així l'eficiència de l'Administració Pública.

A més, Navarro va especificar que la reforma de la Constitució també havia de servir per constitucionalitzar els drets civils i individuals en els quals havíem avançat els darrers anys, i per establir nous mecanismes de transparència i de participació ciutadana. Igualment, va parlar d'una reforma i posada al dia dels partits (generalitzant les eleccions primàries per tal d'elegir candidats i regulant el seu finançament i funcionament) i d'altres institucions, entre les quals la Monarquia, a qui va emplaçar a modernitzar-se i a acceptar les normes de transparència. Així, després de reconèixer la important contribució del rei Joan Carles I a la democràcia espanyola, va proposar la seva abdicació per afrontar amb millors garanties els canvis que requereix l'Estat en aquest nou segle, i respondre a les demandes ciutadanes de canvi i de reforma democràcia de les institucions.

Per la seva banda, el Grup Socialista al Congrés ha presentat ja aquesta setmana quinze propostes de resolució derivades del debat de política general, entre les quals destaquen la de flexibilitzar el dèficit de les CC.AA -que el govern del PP ha negat reiteradament-, i d'altres referents a la salut i l'educació, on s'explicita una oposició frontal a la Llei Wert i una defensa del model d'escola pública i en català. Igualment, ha presentat una proposta que exigeix la paralització de tots els desnonaments mentre duri la tramitació al Congrés de la Iniciativa Legislativa Popular sobre aquesta qüestió, i d'altres que recullen l'impuls del creixement econòmic i la creació d'ocupació, la lluita contra la corrupció i la defensa de les energies netes (consulteu aquí les propostes de resolució).

Però la notícia de la setmana sembla ser el vot favorable de 13 diputats del PSC al Congrés de la resolució que demana al Congrés instar al govern espanyol a iniciar un diàleg amb el govern de la Generalitat per possibilitar la celebració de la consulta per decidir el futur. Una votació coherent amb la defensa inequívoca de l'exercici del dret a decidir que alguns posaven en dubte, sempre en el marc de la legalitat i de manera pactada per tal d'assolir la màxima validesa jurídica. Tant és així que el propi Pere Navarro ha anunciat al presentació del mateix text al Parlament de Catalunya per aconseguir una àmplia majoria pel dret a decidir.

En definitiva, els i les socialistes catalans han encetat un debat valent i imprescindible sobre la necessitat de reforma democràtica que afecta la Constitució i el model territorial, els partits i les principals institucions espanyoles, per tal d'abordar una segona transició sobre noves bases institucionals, en concordança amb els nostres temps. Una reforma que respon a la profunda crisi de confiança que afecta la política del nostre país i de l'entorn, que se suma a la dura crisi econòmica i social, i que es dirigeix a una ciutadania sotmesa a sacrificis de tota mena, que lògicament demana solucions i exemplaritat als poders públics, amb caràcter d'urgència. Caldrà esperar, doncs, que la resta de forces polítiques iniciïn també una reflexió en aquest sentit, i assumeixin la responsabilitat d'acordar conjuntament noves pautes per a una reforma política profunda, per afrontar en millors condicions el futur.