14/07/2015
Consells de Cultura: Present i futur de la gestió cultural compartida
Els Consells de Cultura, siguin d'àmbit de país o municipal, són organismes públics que haurien de funcionar i treballar, entre d'altres, al voltant de 4 grans eixos que justifiquen la seva existència: assegurar una autonomia de la cultura respecte de les circumstàncies polítiques que envolten la realitat governamental i especialment la pressupostària; una centralitat de la cultura en el context global de la política; el desenvolupament estructural de les polítiques culturals en termes socials i jurídics (mecenatge, bones pràctiques, transparència, etc.); i una objectivitat en aquells apartats de la gestió pública amb un alt contingut prescriptiu (ajudes als creadors, emèrits, etc. ).
Per debatre sobre la composició i les funcions d'aquests Consells de Cultura en el futur, tant a nivell local com de Catalunya, la secretaria de Cultura del PSC i la Fundació Rafael Campalans van organitzar el passat 14 de juliol una jornada, presidida per José Montilla, que va insistir en la idea que "la cultura no pot ser un instrument al servei d'una causa, sinó un dret de tota la ciutadania". Per al president de la Fundació Rafael Campalans, en canvi, "les polítiques culturals d'aquests darrers anys han estat subordinades a un únic objectiu polític".
Joan Francesc Marco, secretari de Cultura del PSC, va ser l'encarregat de presentar el ponent de l'acte, Xavier Fina, responsable de Producció i Gestió de l'Escola Superior de Música de Catalunya, i membre destacat del grup d'experts que va treballar la proposta Bricall sobre el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), que va reivindicar la "legitimitat democràtica del CoNCA a l'hora de decidir i fer resolucions vinculants", donat que "a seva legitimitat emana directament del Parlament i de la ratificació dels seus membres per part d'aquesta institució".
Per a Fina, un consell de cultura que funcioni ha de "saber posar les llums llargues als seus projectes", "fomentant la centralitat i transversalitat de les polítiques culturals, no sols entre els creadors, sinó també a la indústria i els operadors culturals". A més, va insistir, "caldria que es contribuís a prestigiar la cultura de nou ja que res no té conseqüències avui quan parlem de polítiques culturals", això com també "promoure des de Catalunya un ‘Consejo español de la cultura' perquè la relació competencial en l'àmbit cultural sigui més fluïda entre consells, cosa que no ha estat entre Ministeri i Conselleria".
Durant el debat amb els assistents, d'entre els quals destaca la presència del president del CoNCA, Carles Duarte, van prendre la paraula destacats membres del món de la cultura. Xavier Marcè, president de l'Associació catalana d'empreses de teatre, va lamentar la "poca bel·ligerància conceptual del CoNCA la Conselleria". Per a Marcè, "hauria d'actuar amb la filosofia del British Council, amb més independència i més poder de decisió, per així actuar amb plena autonomia a l'hora de desenvolupar els seus projectes.
En aquest sentit es va pronunciar també Jordi Font, exdirector de l'Institut del Teatre i exsecretari de Cultura del PSC, que va defensar que "el CoNCA hauria d'empoderar-se per exercir la seva influència en el currículum escolar i defensar que els ensenyaments artístics estiguin presents a l'educació primària, que és quan l'estudiant l'ajudaria a desenvolupar altres aptituds cognitives si s'exerceixen aquests ensenyaments."
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412