El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

27/11/2015

Cap a un nou món econòmic: economia social, solidària i col·laborativa

La Fundació Rafael Campalans, juntament amb la Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS) i Mutuo van organitzar el passat 27 de novembre una jornada per parlar sobre com l'economia social, l'economia solidària i l'economia col·laborativa poden fer front als reptes socials i econòmics de les societats europees actuals.

El seminari va ser inaugurat per Sara Berbel, membre del nostre Patronat, que va assenyalar que "l'economia social implica prendre part", i que "posa al centre les necessitats de les persones i no el benefici de molt pocs". La directora d'Empowerment Hub, va apuntar que "l'economia social, que combina ètica i economia, gaudeix de molt bona salut", i ho demostra que "en els darrers anys ha elevat la seva facturació al nostre país, i ja suposa un 12,5% del PIB". En temps de precariat, "les empreses socials estan oferint ocupació digna, estable i de qualitat", va reiterar.

Van intervenir també a la inauguració Charlotte Billingham, assessora executiva de la FEPS, que va explicar que aquest seminari forma part d'un seguit de jornades que la FEPS està organitzant arreu d'Europa per poder aprofundir sobre què implica l'economia social, comparar bones pràctiques arreu d'Europa, i establir com la socialdemocràcia pot impulsar aquest sector de l'economia.

Peter Hunt, soci fundador de Mutuo, va oferir una panoràmica de les cooperatives i les mútues a Europa (adjuntem la seva presentació), que es resumeix en les següents xifres: 180.000 empreses cooperatives a Europa, que representen un 10% del PIB, i que generen una ocupació directa de 4milions de treballadors.

Tot seguit es van celebrar dues taules temàtiques, moderades per Esther Niubó, directora de la Fundació i diputada al Parlament de Catalunya. La primera va centrar-se a explicar les principals característiques de les cooperatives a Espanya, i va comptar amb la intervenció inicial de Perfecto Alonso, president de la Federació de les Cooperatives de Treball de Catalunya i membre de la Confederació Empresarial Espanyola de l'Economia Social. Alonso va oferir una visió general de l'economia social a casa nostra, destacant que "les persones són, sens dubte, el motor d'aquestes empreses" i les cooperatives les més nombroses. "A Catalunya, va recordar, hi ha avui 4.200 coperatives de tots els àmbits imaginables: des de la recerca, als serveis socials, industrials o agràries, i representen el 4% del nostre PIB". Per a Alonso "les cooperatives tenen avui la possibilitat de dir la seva i aportar elements transformadors que facilitin l'adaptació a la situació econòmica actual".

Tot seguit va intervenir Jesús Mari Herrasti, qui va ser president de Mondragón Internacional, un grup empresarial basc integrat per cooperatives autònomes i independents, amb filials productives i delegacions corporatives a 41 països. Herrasti, que va reivindicar la necessitat de que hi hagi "més emprenedors socials", va oferir un recorregut per la història de Mondragon, des del seu naixement fins l'actualitat. Adjuntem la seva presentació.

Per últim va intervenir en aquesta taula Jordi Gusi, soci fundador de Tandem Social, cooperativa que ofereix consultoria per a projectes i empreses socials, i gerent de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social. Gusi va assegurar que "l'economia social és qui millor pot fer front als desafiaments econòmics i socials a Catalunya, Espanya i a Europa", tot i que encara té alguns handicaps a resoldre: "cal que l'economia social s'internacionalitzi encara més, i cal que tingui una major visualització als mitjans".

La segona taula, més política, va centrar-se a valorar com la socialdemocràcia pot impulsar l'economia social. Van participar-hi Esperança Esteve, que va ser ponent de la Llei d'Economia Social espanyola, i que va reivindicar que "calen mecanismes públics que realment donin suport a l'economia social". Tot seguit, Santiago Díaz de Sarralde, coordinador d'Economia Europea i Internacional de la Fundación Alternativas, va lamentar que "els partits socialdemòcrates no s'estiguin prenent prou seriosament el tema", i va demanar que "els programes de les formacions polítiques, en el seu apartat dedicat a l'economia, destinin més espai a l'economia social". En canvi per a Joan Rangel, secretari de Política Econòmica del PSC, "l'economia social ha de ser una qüestió estratègica per a l'esquerra, de caire transversal, i no només sectorial". Cal, segons Rangel, "un canvi d'actitud: impregnar al conjunt de la ciutadania dels valors que conformen l'economia social".

El president de la Fundació, José Montilla, va cloure el seminari un sector de l'economia que fa de la cohesió social un factor fonamental per a la competitivitat.

FOTOS: Jordi Play