El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

18/09/2015

Convenció federalista

La Fundació Rafael Campalans, juntament amb la Friedrich Ebert Stiftung, van organitzar el passat 18 de setembre la Convenció federalista, una jornada que volem que es consolidi com un punt de trobada internacional d'intel·lectuals, experts, i líders polítics interessats i defensors de la idea federal.

Aquesta primera convenció federalista, va voler reflexionar a l'entorn del federalisme, entès com la voluntat compartida d'organitzar el govern multinivell de les societats complexes, amb un èmfasi especial en avançar cap a una Europa federal i en debatre sobre l'arquitectura institucional dins dels estats membres.

Van inaugurar i donar la benvinguda a la convenció Maria Pallares, representant de la Friedrich Ebert Stiftung, i el president de la Fundació Rafael Campalans, José Montilla, que va reivindicar que "a Catalunya i a Espanya necessitem amb urgència un compromís compartit que ens permeti obrir la reforma de la nostra Constitució per organitzar millor l'Estat". "Una Espanya -va afegir- que volem amb una arquitectura de caràcter federal, que reconegui la nostra singularitat nacional, que faci una distribució més clara i endreçada de les competències, que ens doti d'un esquema de finançament per un correcte funcionament dels serveis públics".

La directora de la Fundació Rafael Campalans, Esther Niubó, va presentar i moderar la primera taula, "Per un federalisme europeu", tot defensant que "el federalisme europeu representa una oportunitat per Europa, per abordar de manera satisfactòria els importants reptes que té pendents en aquests moments i que ja no poden ser resolts eficaçment pels governs dels Estats".

Alberto López Basaguren, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), va recordar que "el dret d'autodeterminació és una creació del dret internacional, i el dret internacional limita a dos casos fonamentals: la reordenació del món després de la descolonització i la "remedial secession", és a dir, la secessió com a remei quan la vulneració dels drets fonamentals de les persones pertanyents és tal que no deixen una altra sortida". Basaguren va exposar les diferències terminològiques entre "identitat, sobirania, minories nacionals, el terme nació i el conveni marc de minories nacionals". (Adjuntem la seva presentació power point).

Per la seva banda, Enrique Barón, expresident del Parlament Europeu (1989-1992), va assegurar que el federalisme és la millor fórmula "per aconseguir una convivència més harmònica i més racional" i va insistir en què "el federalisme i la solidaritat està en tots i cadascun dels debats que es plantegen a la Unió Europea". Per a Barón, "el 80%-90% del camí està fet: el que falta és passar d'una unió monetària federal a una unió econòmica i política real".

Ramón Jáuregui, diputat del PSOE al Parlament Europeu va apuntar tres raons que fan més forta la necessitat d'una idea federalista a Europa: en primer lloc, "la gestió de la crisi econòmica a Europa ha demostrat que la governança econòmica de la Unió reclama una major integració en clau federal". Segon, la superació dels vells dèficits democràtics europeus: "l'arquitectura democràtica de la UE és sòlida, més enllà que els sistemes electorals siguin nacionals, o no hi hagi una llei electoral europea". I, en tercer lloc, "la dinàmica natural de l'organització política de la UE". Per a Jáuregui, "amb la UE es fa evident evident que cada cop són més necessaris els poders integrats per a la resolució dels grans problemes", i per això és necessari que "els que creiem fermament en una Europa federal continuem aixecant aquesta bandera".

Meritxell Batet, diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats i secretària d'Estudis i Programes del PSOE, va ser l'encarregada de presentar i moderar la segona taula de la Convenció, "L'organització interna dels estats membres en una Europa federal", que va comptar en primer lloc amb la intervenció de Mario Kölling, investigador i coordinador de projectes de la Fundación Manuel Giménez Abad, que va defensar el federalisme com "un mecanisme permanent de reflexió per resoldre els problemes" i va insistir en la necessitat de "constitucions flexibles que s'adaptin a les diferents situacions històriques i polítiques". Segons Kölling, "Espanya està dins la senda federal, en què impera el principi d'unitat dins de la diversitat, com és el cas d'Europa".

Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu (2004-2009), va apuntar que "la crisi ha significat més disciplina, però també més solidaritat, i això ha evidenciat que calen institucions políticament més legitimades de les que tenim". "I com s'aconsegueix? Reforçant la dimensió intergovernamental de la UE o la lògica federal?", es preguntava Borrell. "La història ens ho respondrà. Borrell va admetre que "la crisi ha debilitat la lògica federalitzant inicial de la UE", i va afegir que "quant més vulguem avançar en la dimensió social de la Unió més necessari serà dotar-nos d'institucions políticament legitimades i donar-li capacitat fiscal".

Per últim va intervenir Victòria Camps, catedràtica emèrita d'Ètica a la UAB, que va defensar el federalisme com "l'única forma d'organització social capaç de garantir les identitats nacionals i de respectar les diferències", i en aquesta línia va advertir que "no s'ha de confondre les diferències i les desigualtats: les diferències es respectes, les desigualtats es corregeixen". Per a Camps, "si volem realment ser federalistes hem de preguntar-nos què som capaços de cedir al govern federal, cosa que significa superar la lògica estatal i la lògica nacional, i dotar-nos de més esperit federal".

Miquel Iceta, candidat socialista a la presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser el primer en intervenir en la cloenda, tot defensant que "el federalisme és coherent amb els valors socialistes d'igualtat, llibertat, fraternitat i solidaritat", i és "diàleg, negociació i pacte". Per a Iceta, "no és el moment d'abaixar els braços, no és el moment de rendir-se, no és el moment d'abandonar la tasca de fer aquesta Espanya diferent i millor amb tots. No una Espanya de la victòria d'uns contra els altres, sinó l'Espanya que es construeix des de baix, que es reconeix feliçment a si mateixa com a diversa i plural, però que té més ganes que mai d'unir-se al voltant d'objectius d'igualtat, de llibertat, de justícia i de solidaritat. Aquesta és l'Espanya per la que he lluitat sempre, i jo no em penso rendir".

Per a Gregorio Cámara, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada i coordinador del grup d'experts del PSOE per a la proposta de reforma constitucional, "el federalisme és un punt de partida i d'arribada, perquè és el punt de trobada". El federalisme i els seus mecanismes són, per a Cámara, "la millor manera d'organitzar la complexitat democràticament i de manera flexible, lluny del centralisme obsolet; el millor espai per a l'exercici de les llibertats democràtiques". Perquè, va insistir, "el federalisme va més enllà de l'organització territorial de l'estat: és la millor manera de garantir i mantenir la qualitat democràtica, avançar en el model social, defensar millor els drets de la ciutadania".

La intervenció final de la Convenció federalista va ser la de Massimo D'Alema, exprimer ministre d'Itàlia, president de la Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS), que va defensar que el federalisme com "la millor manera per coexistir i afrontar els reptes que té Europa, però també Espanya". Per a l'exprimer ministre italià "el futur de Catalunya no hauria de ser en cap cas el d'estar al límit de la comunitat internacional", i va alertar que "la independència és una bandera, una emoció que serveix per crear il·lusions, però que pot deixar un terreny sembrat de desil·lusions i ressentiments".


Podeu accedir a totes les intervencions de la Convenció federalista aquí.

I aquí, si voleu veure breus clips d'algunes de les intervencions.


APARICIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ


BTV, 18 de setembre

TV3, 18 de setembre (a partir del minut 14:28)

La Vanguardia, 18 de setembre 

La Vanguardia, 18 de setembre

El Periódico de Catalunya, 18 de setembre 

Ara, 18 de setembre    

El Punt Avui, 18 de setembre   

 

PDF

Ponents

 

PDF

Presentació power point d'Alberto López Basaguren

 

PDF

Escocia: el referendum sobre la independencia y la propuesta de reforma de la devolution, d'Alberto López Basaguren

 

PDF

La independencia de Escocia en la Unión Europea Alberto López Basaguren

 

PDF

Reform options for the EU budget. First reflections on the new departure for a new EU budget, de Mario Kölling

 

 

Activitats realitzades

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS