El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

02/05/2012

L'euroescepticisme irlandès dóna ales al Sinn Féin

El titular del The Irish Times del passat divendres, 20 d'abril, era proa significatiu: 'Voters' satisfaction rating with Government declines sharply'.  

En efecte, el resultat de l'enquesta (The Irish Times/Ipsos MRBI Poll) posa de manifest un declivi notable del nivell d'acceptació popular del Govern de coalició entre el Fine Gael (FG), de centre-dreta, i el Labour (de filiació socialdemòcrata), que es va formar el 9 de març de 2011 com a conseqüència de les eleccions generals celebrades el 25 de febrer.  

Si ens fixem, però, en el recolzament de les forces polítiques, els resultats són encara més interessants. I és que d'ells es desprèn que el desgast entre les dues forces col·ligades no ha estat, ni molt menys, equilibrat. Així, el FG, que va guanyar les eleccions per majoria relativa i que es configurà com el partir predominant a la coalició, sofreix un descens molt menor en comparació amb l'altre soci de Govern, que pateix una davallada considerable.  

En efecte, l'enquesta mostra que si les eleccions se celebressin avui, el FG assoliria un 33% dels vots (un 3% menys que la darrera enquesta d'opinió publicada en aquest mateix diari); el Labour, mentrestant, es quedaria només amb un 13%, baixant 6 punts; Fianna Fáil (el principal partit de l'oposició), amb un 14%, baixaria 1 punt; el Sinn Féin, assoliria un 21%, pujant 6 punts; el Partit Verd (Green Party), un 2% (+1%) i, finalment, els Independents guanyarien 3 punts, passant d'un 14 a un 17%.  

A les eleccions del mes de febrer de 2011 el Partit Laborista assolí una fita històrica en aconseguir 38 escons però està clar que les mesures econòmiques que ha pres el Govern després del rescat tant del BCE com del FMI han minat de manera molt notable el recolzament del partit per part de la seva base sociològica. Cosa que, certament no ha passat, si més no en la mateixa mesura, amb el principal partit del Govern.  

Sembla doncs que qüestions que han estat darrerament al centre del debat polític a l'illa, totes elles relacionades amb el pla d'austeritat de la despesa pública derivat de les condicions imposades pel pla de rescat, han pogut erosionar el recolzament del Labour entre els seus votants potencials (si menys no entre els que el van votar a les darreres eleccions generals). Entre aquestes mesures citarem la nova taxa sobre els pous sèptics a les granges (septic tank tax, imposada per les autoritats europees), el nou impost als propietaris de vivendes (household tax) o, més darrerament, el polèmic pla d'instal·lació de comptadors d'aigua a totes les cases de manera gradual (water metering) com a pas previ per a cobrar-la a partir de l'any 2014. Es tracta de mesures impopulars que, juntament amb d'altres, podrien estar al darrera de la desafecció dels votants laboristes que senyala aquesta enquesta. A més, com que bona part d'aquestes mesures vénen imposades per Europa, s'ha apreciat un increment de l'antieuropeisme (o, si més no, de l'euroescepticisme) que podria estar al darrera del fort increment de les expectatives de vot del Sinn Féin, atès que aquest partit que demana el vot negatiu al referèndum que tindrà lloc el proper dia 31 de maig.  

En efecte, des d'aquest punt de vista, un dels resultats més interessants que posa de relleu aquesta enquesta és que es produeix un transvasament de vots entre (sobre tot) el Partit Laborista i l'altra força política d'esquerres, el Sinn Féin i entre el Labour i els Independents. Tant és així que el SF arribaria a desbancar el Lab del segon lloc com a partit més votat, esdevenint el partit amb més recolzament entre la classe treballadora irlandesa. I superat inclús pels candidats independents (que assoleixen el 18% d'intenció de vot).  

Significa això que les bases dels partits socialistes o socialdemòcrates d'arreu d'Europa no encaixen gairebé unes retallades a la despesa pública (i per tant a l'Estat de Benestar) que els afecten d'una manera tan directa, sobre tot quan són acordades per aquests mateixos partits?  

Per a una informació molt més detallada, cliqueu aquí

Adjuntem pdf amb més informació sobre els resultats de les eleccions de l'any passat i la composició del Parlament irlandès.


Autor: Toni Pérez Somoza

 

PDF

Resultats eleccions 2011 i govern de coalició a Irlanda

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS