El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
28/01/2013
Lapid i el nou escenari polític a Israel
El marc del debat polític a Israel ha
canviat arran dels resultats electorals. Aquests comicis subratllen un nom: Yair Lapid. El líder del partit Yesh
Atid ("Hi ha futur" traduït al català), que va aconseguir ser segona força,
està marcant l'agenda política amb un discurs clar i directe, i en serà clau a
l'hora de configurar un govern que probablement passi per pactar amb la
coalició Likud/Beiteinu que encapçala l'actual Primer Ministre Netanyahu.
El popular presentador televisiu ha
fonamentat la seva campanya en un tema que és cabdal per la classe mitjana
laica israeliana: igualtat en la càrrega impositiva i igualtat en l'obligació
de fer el servei militar per a tot el conjunt de la societat. Els privilegis
dels ortodoxos, la comunitat que més creix degut al seu elevat índex de
natalitat, són el problema urgent a abordar per una part de la població que
reclama igualtat en drets civils. Lapid n'ha fet bandera amb un discurs fresc i
atrevit, on parla de superar les divisions i configurar una societat realment
cohesionada i inclusiva. Segons un simpatitzant, "Lapid sap com vendre un
somni, i nosaltres seguim aquest somni". L'objectiu de Yesh Atid: deixar fora
del govern els ultraortodoxos.
La llista del partit de Lapid és tota una
declaració d'intencions. És la que té el percentatge més elevat de dones i la
formen periodistes, el que va ser cap de la Shabak (l'agència de seguretat
interior, que gestiona el pressupost més elevat i compta amb la tecnologia més
avançada del món), rabins de perfil liberal, activistes a favor dels drets dels
homosexuals i la que serà la primera dona etíop diputada a la Knesset. Pnina
Tamano-Shata (nascuda l'any 1981), la número catorze de la llista,
és coneguda per ser una activista política i aparèixer sovint als mitjans. A
Israel actualment hi ha aproximadament 150.000 ciutadans d'origen etíop, al
voltant del 2% de la població. Que Pnina
Tamano-Shata sigui diputada és tot un símbol i un pas cap a la inclusió
d'aquesta minoria. El Yesh Atid és doncs un partit gens convencional,
representa una part de la societat moderna i oberta, caracteritzada en la
ciutat de Tel-Aviv, que posa en qüestió l'statu
quo imperant.
En aquests moments el problema més seriós
el té el Labor i la seva adaptació a la nova situació social a Israel. El Labor
va cometre un greu error manifestant davant dels mitjans, fa un mes
aproximadament, que ells serien a l'oposició. A Israel, els partits a
l'oposició no determinen les polítiques ni tenen gairebé rellevància,
principalment perquè al comptar necessàriament amb amplis governs de coalició
degut al sistema electoral (sufragi universal directe, districte electoral únic, 2% de barrera d'entrada, 120 escons), els consells de govern són de facto com discussions parlamentàries
on es fan votacions per majoria per aprovar les mesures. Els ciutadans d'Israel
no anaven a votar a un partit que d'entrada es situava a l'oposició, "on potser
pots cridar i queixar-te, però difícilment seràs escoltat", diu un reconegut analista de la Universitat Hebrea. A més, el
Labor va intentar formar govern amb els ultraortodoxos, i el seu electorat
potencial no ho va poder acceptar. Shelly Yajimovich, tot i estar ben
considerada, no ha sabut transformar el Labor i els 17 escons que ha obtingut
no són el que es podia esperar. La irrupció del partit de Lapid ha acabat de
descol·locar el Labor. El reset és
imperatiu si pretèn tornar a ser alternativa de govern.
Les eleccions, però, també han assenyalat
clarament que Netanyahu ha perdut molt de suport. El Primer Ministre en
funcions va ser qui va avançar els comicis, equivocant-se totalment en
l'estratègia i el diagnòstic de la societat israeliana, basant la seva campanya
en el discurs de la por. Assessorat per la mateixa persona que va treballar amb Mitt Romney, el partit conservador
(a favor dels assentaments i en contra de negociar amb l'OAP) va patir un
espectacular daltabaix i la particular aritmètica de la Knesset l'obligarà a
pactar amb partits que l'exigiran renúncies per arribar als 61 escons
necessaris per formar govern. Govern que, davant d'un Hamàs reforçat, haurà
d'afrontar necessàriament el procés de pau.
Una sisena part dels ciutadans israelians
van votar en un programa que no se centra en el conflicte palestí
fonamentalment (tot i que el Yesh Atid està a favor de reiniciar les
negociacions de pau). Tampoc parla especialment de política exterior ni
d'economia (en comparació amb el Labor o el Meretz, netament d'esquerres).
Aquesta sisena part va votar directament contra els privilegis dels
ultraortodoxos. La comunitat ultraortodoxa va tenir una participació al voltant
d'un 80%, mentre que la participació total va ser del 66%. Un futur secular
sembla doncs en risc.
Lapid ha irromput amb força i ja ha transformat
l'escenari polític d'Israel. Un possible pacte amb Bennet (religiós però a
favor de la igualtat en el servei militar), que compta 12 escons, podria portar
Lapid a forçar la convocatòria de noves eleccions, perquè seria molt difícil
per Netanyahu formar govern. I des de que van aparèixer els resultats, la seva
popularitat creix a mesura que passen els dies. Des de Isaac Rabin, Israel no ha tingut mai cap líder capaç d'il·lusionar
a tota la societat.
Autor: Eduard Güell - @eduardguell
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412