El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
01/09/2012
L’esquerra euroescèptica apunta com a favorita de les properes eleccions legislatives a Holanda
Després que, a finals d'abril, el Partit de la Llibertat (PVV) del
populista Geert Wilders es negués a recolzar el pressupost 2013 marcat per les
exigències de reducció del dèficit per complir amb el Pacte d'Estabilitat de la
Unió Europea -que exigia una pujada de dos punts de l'IVA, la congelació del sou
dels funcionaris i una reducció dels recursos destinats a la salut i a l'ajuda
al desenvolupament, entre d'altres- i abandonés la coalició governamental, el
primer ministre liberal del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia
(VVD), Mark Rutte, va presentar la dimissió i va abocar el país a unes eleccions
anticipades, que se celebraran el proper 12 de
setembre.
En un context electoral marcat, doncs, per la recessió i el malestar
socioeconòmic causat per les polítiques d'austeritat derivades de les exigències
de reducció del dèficit i pel debat sobre el paper del país a la Unió Europea,
els tres grans partits tradicionals -el VVD, el socialdemòcrata Partit del
Treball (PVdA) i els democristians (CDA)- perdrien suport a favor dels partits
populistes, tant a la dreta com a l'esquerra. Si els primers partits, als anys
50, sumaven un 90% dels sufragis emesos, ara podrien atreure menys de la meitat
del total d'electors.
En concret, el favorit a les enquestes és Emil Roemer, del Partit
Socialista (SP), un partit d'extrema esquerra fundat el 1972 que, amb 15 escons
en un parlament de 150, s'ha convertit en el partit d'esquerres més rellevant en
el país. Roemer proposa una gran aliança social per sortir de la crisi tot
dirigint-se a l'electorat que més pateix els efectes de la crisi. Si bé no
proposa sortir de la UE -com sí que fa el líder populista d'extrema dreta Geert
Wilders-, rebutja les polítiques d'austeritat que marca Brussel·les i proposa
prorrogar l'assoliment dels objectius del dèficit, defensa mesures
proteccionistes, nous acords pel creixement i la protecció social a nivell
europeu, i un major control democràtic del BCE. Per tant, s'oposa a la
transferència de sobirania a la Unió sense control democràtic i parla de "no cedir davant les exigències de
Brussel·les si el sud no saneja els seus bancs". Convé també recordar que va
ser un dels líders que al 2005 va fer campanya en contra de la non nata Constitució
Europea.
Igualment, entre d'altres de les seves propostes, destaquen: gravar amb
un 65% les persones amb un estalvi de 150.000 euros, congelar els salaris dels
funcionaris que cobrin el doble del salari mínim i un pla d'inversió estatal
important en matèria d'infraestructures, per a crear
ocupació.
Per la seva banda, els socialdemòcrates de Diederick Sansom -que va
substituir Job Cohen, antic alcalde d'Amsterdam, al capdavant del partit-
proposen assolir el dèficit d'un 1% el 2015 -davant els liberals del VVD, que
preveuen reduir el dèficit pressupostar en una legislatura-, taxar les rendes
més altes, anular la pujada de l'IVA, emprendre la reestructuració del sector
bancari, i crear un banc nacional d'inversió per les PIMES, a banda d'oposar-se
frontalment a les retallades en el sector de l'educació. Sansom pretén
acostar-se al Partit Socialista malgrat divergir en els posicionaments en
matèria de política europea i internacional.
A l'extrema dreta, un WIlders en hores baixes, conegut pel seu rebuig a
l'Islam i les seves propostes de prohibició del vel integral o la reducció de
l'ajuda al desenvolupament, fa un discurs de recuperació a les essències
identitàries, i sobretot radicalment contrari a la Unió Europea, a qui considera
una amenaça per l'Estat del Benestar. En concret, demana sortir de la Unió i
s'oposa a la moneda única, a qui culpa de la reducció del poder adquisitiu de la
població holandesa.
En definitiva, en un país que ha canviat molt de panorama polític en la
darrera dècada, i que ha tendit progressivament a la fragmentació, la victòria
d'un socialista radical amb un fort discurs euroescèptic podria suposar també un
toc d'atenció al conjunt del continent, especialment pel fet de tractar-se d'un
país acostumat a governs moderats tant
de centre dreta com de centre esquerra. No obstant, tenint en compte que els 6
darrers governs han dimitit abans de la fi de mandat i el país ha tingut 5
governs diferents en els darrers 10 anys, tot fa preveure que en aquesta ocasió
serà encara més difícil assegurar una majoria
parlamentària de consens que podria requerir d'almenys 5
partits.
Podeu consultar més informació sobre els partits, les diferents
candidatures i les seves propostes, així com del sistema electoral al següent
enllaç de la Fundació Robert Schuman: http://www.robert-schuman.eu/doc/oee/oee-795-fr.pdf
Article
de René Cuperus al Policy Network "Eurocrisis election: a fight across all frontiers"
Autora: Esther Niubó
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412