El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

16/11/2016

La Fundació Rafael Campalans lamenta la mort de Francesc Casares

Avui, 16 de novembre de 2016, ha mort a Barcelona l'amic, company i mestre, Francesc Casares Potau, advocat laboralista, fundador del PSC, i membre del Patronat de la nostra Fundació des de fa molts anys. 

Fill de mestres republicans, estudià al Grup Escolar Baixeras de Barcelona, l'escola on els seus pares exercien. Entre 1945 i 1948, mentre era estudiant de Dret a la Universitat de Barcelona, s'integrà al Front Universitari de Catalunya, fet que li costà, el 12 de febrer de 1948, un interrogatori per part del Sindicat Espanyol Universitari (SEU). Participà en la constitució de la Societat d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans. Paral·lelament, es matriculà per lliure a l'Escola Superior d'Estudis Mercantils. 

Es llicencià el 1950 i s'especialitzà en Dret Laboral. Aleshores treballà durant uns set anys com a passant de Gabriel Avilés fins que posà despatx pel seu compte el 1958. Es comprometé amb la defensa integral dels treballadors, d'estudiants i de víctimes de la repressió de la dictadura davant dels tribunals d'excepció del règim, com el Tribunal de Orden Público (TOP). El 1955 consolidà aquest compromís amb l'obertura de l'Assessoria Tècnico-Jurídica del Productor, centre sabadellenc especialitzat en temes laborals. 

Tot i els contactes previs que tingué amb militants del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) durant els anys d'estudi, no hi ingressà fins la tardor de 1953, quan Joan Reventós i Ramon Porqueres li ho demanaren. El 14 de novembre de 1958 fou empresonat com a integrant del MSC, juntament amb d'altres membres de la direcció del partit, i portat a la presó de Carabanchel el 5 de desembre. Alliberat tres dies més tard, tornà a l'activisme polític i se centrà, sobretot, en la representació de detinguts i l'assessorament de treballadors, aquesta darrera activitat a través del Centre d'Estudis i Assessorament Laboral, en el qual s'implicà a finals dels anys seixanta. 

Participà en l'Assemblea de Catalunya i el 1974, al seu despatx, cristal·litzà l'inici de Convergència Socialista de Catalunya (CSC). Milità després al Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C) i el 1978 en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). En aquest darrer formà part del corrent d'opinió "Esquerra Socialista". Fou elegit diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de març de 1980, càrrec que exercí durant les dues primeres legislatures. A principis del 2000 fou vocal de la Junta Directiva de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya. 

Va ocupar també diferents càrrecs en l'àmbit associatiu. Des de la seva creació, el 1962, participà en l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, de la qual n'arribà a ser president. Fou vocal del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya des de la seva constitució, el 2002, fins a finals del 2005, moment en què passà a ser membre honorari. El 2005 fou membre de la Taula Cívica sobre Política Penitenciària a proposta de la Unió General dels Treballadors (UGT). Presidí durant quatre anys la Federació Catalana d'ONG's pels Drets Humans i l'Associació Catalana de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia des del 2003, any de la seva creació, fins el març de 2007. És també secretari de la Junta Directiva de Institut per a la Reinserció Social i forma part del Consell de Redacció de la revista Escrits, i del Centre d'Estudis i Debats de l'Esquerra Socialista de Catalunya. 

Li van ser atorgats diferents guardons en reconeixement pel seu compromís social: la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005), el Premi Primer de Maig de Compromís de les Fundacions Josep Comaposada i Rafael Campalans (2004), la Medalla d'Honor del Col·legi d'Advocats de Barcelona (2004) i la Creu de Sant Raimon de Penyafort (1988). Ha publicat treballs jurídics sobre la seva especialitat i d'altres temes afins, així com força articles sobre actualitat política. 

Com assenyala L'Avenç, l'any 2006 va publicar un llibre de memòries centrat en la seva infantesa i joventut i just fa uns dies acabava de veure la llum el seu últim testimoni escrit: Compromís amb la justícia. Memòries d'un advocat laboralista (1958-1978) amb pròleg de José Antonio González Casanova. El seu paper durant els anys del tardofranquisme i la transició, des que el govern de la dictadura es veu obligat a canviar de política econòmica, fins a la recuperació de la democràcia a Espanya, esdevé particularment interessant. És la crònica d'un "petit món enfebrat", que mostra com es va conformant una oposició democràtica, catalanista i progressista des dels despatxos i els tribunals, i també les reunions clandestines i les mobilitzacions al carrer.

El llibre, publicat per L'Avenç, i en què hi ha col·laborat modestament la Fundació, estarà a la venda en llibreries el proper 24 de novembre i es presentarà públicament en un acte d'homenatge el mes de gener.


 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS